El curs 2026-2027 ha començat el 9 de setembre amb 808.688 alumnes en centres sostinguts amb fons públics i amb el pressupost educatiu més alt de la història de la Conselleria, 7.749 milions d’euros, que suposen prop de tres de cada deu euros del pressupost autonòmic, segons ha detallat la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, en la Comissió d’Educació de Les Corts Valencianes, on ha defensat que l’acció del Consell busca situar l’alumnat en el centre del sistema educatiu amb més recursos per a docents, centres i famílies.
Ortí ha afirmat que educar és oferir oportunitats i ha remarcat que, segons el seu parer, darrere de cada decisió hi ha sempre tres protagonistes: ‘Darrere de cada decisió hi ha un alumne que aprén, un docent que ensenya i una família que confia en el sistema educatiu’.
Més professorat i millors condicions laborals
El sistema educatiu valencià compta este curs amb 88.405 docents, 4.834 més que el curs anterior. Este increment forma part del Pla Més Mestre, que incorporarà 5.000 nous professionals fins a 2029. D’este total, 2.742 es destinaran específicament a la reducció de ràtios, i el pla inclou també l’estabilització de 10.000 places estructurals i una inversió global superior als 469 milions d’euros.
La consellera ha explicat també que la nòmina del professorat ha començat a augmentar este mes de setembre en 75 euros mensuals. Este és el primer tram d’un increment retributiu que arribarà als 200 euros al mes en gener de 2028 i que, segons ha recordat, és el primer augment d’este tipus des de 2007. Esta mesura, pactada en maig amb els sindicats ANPE i CSIF, suposa una inversió total de 802,3 milions d’euros.
L’augment està lligat a l’Índex de Preus de Consum i es consolida en el complement específic autonòmic. ‘Es consolida en la nòmina, es cobra tots els mesos i continua creixent després, perquè queda lligat a l’evolució del complement específic’, ha subratllat Ortí, que ha destacat la importància d’esta fórmula per a garantir estabilitat salarial.
Junt amb la millora salarial, la Conselleria ha introduït altres canvis en les condicions laborals del professorat. Entre ells ha enumerat sis dies de lliure disposició retribuïts, el reconeixement del dret a la desconnexió digital i noves millores que es negociaran en la mesa sectorial. A més, ha anunciat un pla de simplificació administrativa que inclou l’Expedient Digital del Docent (EDEN), amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica que assumixen els centres i permetre que els docents puguen dedicar més temps a la tasca pedagògica.
Reducció de ràtios, inclusió i reforç educatiu
Ortí ha destacat el calendari valencià de reducció de ràtios, que té data i pressupost propis i que preveu rebaixes fins al curs 2030-2031, un any abans del que marca el decret del Ministeri. El pla contempla passar de 25 a 22 alumnes en Infantil de segon cicle i Primària, de 30 a 25 en ESO, de 35 a 28 en Batxillerat i de 18 a 15 en FP bàsica.
En l’actual curs, 63 municipis tenen ja una ràtio màxima inferior a 25 alumnes en Infantil de tres anys, davant els 59 del curs passat. Esta xifra mostra, segons ha interpretat la consellera, que les mesures de reducció de ràtios han començat a notar-se de forma progressiva en el territori.
En els municipis en risc de despoblació, el mínim d’alumnes per a obrir la primera unitat educativa baixa de sis a tres. Este canvi ha permés crear 102 unitats noves, fins i tot en localitats on fins ara no existien centres actius. D’esta manera, la Conselleria pretén facilitar que els xiquets i xiquetes d’estos municipis puguen estudiar sense desplaçaments llargs i contribuir a mantindre vida al territori.
En matèria d’inclusió educativa, el nombre d’aules UECO ha arribat a 383, 48 més que el curs anterior, i s’han incorporat 144 nous professionals especialitzats. A més, el personal no docent d’atenció educativa ha crescut un 44 % des del curs 2022-2023, cosa que, segons ha assenyalat Ortí, permet oferir més suport individualitzat a l’alumnat amb necessitats específiques.
Com a novetat organitzativa, la Conselleria assumirà la selecció i el nomenament del personal interí per a les vacants adscrites a centres educatius, una funció que fins ara gestionava Funció Pública junt amb la resta de llocs de la Generalitat. El canvi es fa efectiu amb l’entrada en vigor de la delegació de competències i ja es reflectix en la plataforma GVborses amb un nou organisme, Funció Pública – Educació, que agrupa les borses de personal d’administració i servicis i d’atenció educativa, com ara tècnics de gestió en Educació Infantil, especialistes en Educació Infantil i Educació Especial, intèrprets de llengua de signes, administratius, auxiliars de gestió i subalterns.
La consellera ha confirmat que es mantenen els programes de reforç lector i matemàtic REMA i PROA+ en més de 700 centres educatius. A estes iniciatives se sumen els programes propis ‘BiblioInnova’t’ i ‘MAT180’, orientats també al reforç competencial de l’alumnat.
Pel que fa al nou currículum, en Primària s’amplien les hores de Matemàtiques i de lectura. Hi haurà una sessió diària de Matemàtiques en tota l’etapa i, en primer i segon, també una sessió diària de Valencià i una de Castellà. En tercer i quart s’establix hora i mitja setmanal de lectura planificada, i en cinqué i sisé es preveuen 45 minuts setmanals de reforç, segons les necessitats que detecten les avaluacions de diagnòstic.
En l’àmbit de la salut mental, les 22 unitats de detecció precoç estan funcionant des del primer dia de curs amb 56 professionals. Paral·lelament, la Conselleria ha elaborat un estudi amb una mostra de 40.000 estudiants amb la finalitat d’anticipar situacions de risc i planificar actuacions de prevenció.
Suport a les famílies i noves oportunitats educatives
La Conselleria manté la gratuïtat universal de l’educació de 0 a 3 anys, que arribarà a 48.000 menors amb una inversió de 163 milions d’euros. A més, les ajudes de menjador beneficiaran 150.000 alumnes, el Banc de Llibres donarà cobertura a més de 529.000 estudiants i el servici de transport escolar arribarà a 45.100 usuaris.
Ortí ha reiterat el compromís del Consell amb la llibertat d’elecció de les famílies, tant pel que fa al centre com a la llengua base d’escolarització. ‘És important que cap família se senta sola amb l’educació dels seus fills. No volem que ningú trie per una família. Que siguen les famílies les que decidixen, i que, en decidir, troben l’Administració al seu costat’, ha manifestat.
Inversió en infraestructures i rècord en Formació Professional
Pel que fa a infraestructures, la consellera ha indicat que obriran 28 nous centres educatius este curs en la Comunitat Valenciana. Paral·lelament, continuen en execució 422 actuacions per més de 820 milions d’euros, dins d’un pla global d’infraestructures dotat amb 1.410 milions fins a 2029.
El Pla EduClima mobilitzarà prop de 140 milions d’euros per a millorar la climatització dels centres educatius. D’esta quantitat, els 32 primers milions s’executaran ja en el present curs. A estes actuacions se suma un pla de xoc de confort tèrmic que, este passat mes de juliol, ha destinat 16 milions d’euros, ja transferits a 1.616 centres educatius, per a la compra de material de climatització.
La Formació Professional en centres públics ha superat este curs la barrera dels 100.000 alumnes. En total, hi ha 105.114 estudiants matriculats, amb més de 166.000 places oferides i 19 nous cicles dissenyats d’acord amb les necessitats productives de cada territori, ha conclòs Ortí en la seua compareixença davant Les Corts.
