Productors de caqui de la Comunitat Valenciana disposaran prompte d’un nou sistema per a controlar la plaga de cotonets mitjançant feromones sexuals, gràcies al projecte d’I+D+i CAQUINET finançat per la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, a través d’Ivace+i Innovació i de fons FEDER 2021-2027, amb l’objectiu d’oferir una alternativa sostenible als tractaments químics tradicionals.
Els cotonets, també coneguts com a coixinilles cotonoses, són xicotets insectes que afecten diversos cultius fruiters, entre ells el caqui. S’alimenten de la saba de la planta i generen melassa, una substància que debilita l’arbre i facilita l’aparició de fongs com la negrilla, que embruta fulles i fruits.
En el cas del caqui, la presència d’esta plaga pot provocar taques a la pell, un deteriorament de l’aspecte del fruit i una pèrdua de qualitat comercial. A més, els insectes s’amaguen baix els sèpals, la qual cosa pot comportar la pèrdua de mercats per la simple detecció de cotonets en el producte final.
El projecte CAQUINET compta amb la participació de l’empresa Ecología y Protección Agrícola (EPA), el centre tecnològic ITENE, la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV). Totes estes entitats cooperen per a donar resposta a un dels principals reptes fitosanitaris que afronten els productors de caqui valencians.
Control específic i sense residus en el fruit
La iniciativa ha plantejat una tecnologia altament específica que actua únicament sobre la plaga objectiu. A diferència d’altres tractaments disponibles, el sistema no genera residus en la fruita, no resulta tòxic ni perillós i evita alteracions sobre la fauna auxiliar, és a dir, sobre els insectes beneficiosos que contribuïxen a l’equilibri natural dels cultius.
La tecnologia en desenvolupament es basa en l’ús de feromones sexuals, substàncies químiques que els insectes utilitzen per a comunicar-se entre ells. Mitjançant dispositius que atrauen els mascles fins a un tòxic contingut en el mateix suport, s’aconseguix eliminar una gran quantitat de mascles de les espècies diana i, per tant, reduir la població de la plaga sense recórrer a productes químics convencionals.
A més d’optimitzar l’ús d’estes feromones, el projecte preveu el desenvolupament d’un dispositiu comercial que permeta l’aplicació pràctica de la tecnologia en explotacions agrícoles de caqui. Este suport ha de ser biodegradable, per a no deixar residus al camp, i prou resistent per a mantindre l’alliberament controlat de les substàncies durant el període en què el cultiu necessita protecció.
El principal valor diferencial d’esta innovació és la seua elevada especificitat. Mentres altres mètodes de control poden afectar organismes diferents de la plaga objectiu, el sistema dissenyat actua exclusivament sobre els cotonets. Això contribuïx a preservar la biodiversitat present en les explotacions i afavorix estratègies de producció més sostenibles.
Així mateix, la solució complix els requisits per al seu ús en agricultura ecològica i s’ha dissenyat amb l’objectiu de mantindre uns costos assumibles per als productors. D’esta manera, es facilita l’adopció de la tecnologia per part del sector sense incrementar de manera significativa els gastos de producció.
Repartiment de tasques en el consorci
Per a aconseguir estos objectius, CAQUINET se sustenta en un consorci d’entitats que integra els principals esglaons del sistema d’innovació: universitats, instituts tecnològics i empreses com Ecología y Protección Agrícola. EPA és la responsable de la síntesi de les feromones a escala industrial i comercial, així com del disseny, fabricació i futura comercialització del dispositiu desenvolupat en el projecte.
Els estudis sobre biodegradabilitat i compostabilitat dels dispositius encarregats d’alliberar les feromones recauen en ITENE. Este centre analitza si els materials utilitzats es descomponen de manera adequada i no deixen residus persistents en el medi rural.
Per la seua banda, la Universitat de València participa en el desenvolupament de rutes sintètiques per a la producció industrial de les feromones i en l’estudi de formulacions i propietats funcionals dels dispositius. Esta faena resulta clau per a garantir que el producte siga estable, eficient i fàcilment aplicable al camp.
La Universitat Politècnica de València assumix les tasques d’optimització dels paràmetres d’aplicació i l’avaluació de l’eficàcia del sistema en condicions de camp. És a dir, comprova en parcel·les reals quines dosis són més adequades i com respon la plaga a l’ús continuat del nou sistema.
En els últims anys, l’equip investigador ha estudiat les doses d’aplicació més convenients i ha avaluat el rendiment del sistema en condicions reals de cultiu. Actualment, els treballs se centren a validar l’eficàcia de la solució utilitzant un prototip amb característiques comercials, un pas clau per a facilitar la seua futura implantació al mercat.
El projecte CAQUINET s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en el sector agroalimentari, que defensa el desenvolupament d’alternatives als productes fitosanitaris per a reduir l’impacte ambiental i la presència de contaminants químics en els aliments. A més, el projecte s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, coordinada per la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.
