La Filmoteca Valenciana ha posat en marxa un cicle dedicat al cineasta iranià Jafar Panahi, que inclou huit llargmetratges i es prolongarà fins a finals d’octubre, després d’haver projectat la seua última pel·lícula, ‘Un simple accidente’ (2025), en la Filmoteca d’Estiu.
Panahi està considerat per la crítica com un dels grans directors contemporanis i una figura clau de la nova ona del cinema iranià. Nascut en 1960 a Mianeh, és un dels pocs cineastes que ha aconseguit els principals guardons de quatre dels festivals més prestigiosos del món.
En la seua trajectòria acumula la Palma d’Or del Festival de Cannes amb ‘Un simple accidente’, el Lleó d’Or del Festival Internacional de Cine de Venècia amb ‘El círculo’, l’Ós d’Or del Festival de Cine de Berlín amb ‘Taxi Teherán’ i el Lleopard d’Or del Festival de Locarno amb ‘El espejo’. Estes distincions han consolidat la seua posició com a referent internacional.
Malgrat este reconeixement, Panahi ha hagut de continuar fent cine en condicions extremadament adverses. Des de 2009 patix una persecució policial constant per haver participat en protestes contra el Govern iranià i per, segons la versió oficial, ‘fer pel·lícules contra el règim’.
Esta pressió s’ha traduït en períodes de presó, arrestos domiciliaris, retirada del passaport i vetos per a eixir del país. A més, se li ha prohibit agafar una càmera i filmar, encara que ha buscat maneres de continuar treballant.
Obres prèvies a la persecució
El cicle reuneix, d’una banda, títols de l’etapa anterior a l’inici de la persecució policial. En ‘El globo blanco’ (1995), ‘El espejo’ (1997), ‘El círculo’ (2000), ‘Crimson Gold’ (2003) i ‘Fuera de juego’ (2006) es veu clarament la mirada de Panahi.
El director ha definit el seu cinema com la voluntat de mostrar ‘esdeveniments humanitaris interpretats d’una forma poètica i artística’. Estes pel·lícules combinen situacions quotidianes amb una gran càrrega simbòlica i social, centrada sovint en la vida de persones anònimes.
Les altres tres pel·lícules del cicle, ‘Esto no es una película’ (2011), ‘Taxi Teherán’ (2015) i ‘Los osos no existen’ (2017), es van rodar de manera clandestina. Estes obres mostren la capacitat de Panahi per convertir les limitacions personals i col·lectives en recursos creatius.
Segons s’ha destacat en nombroses ocasions, es tracta d’un cine rellevant tant pel que conta com per la manera en què ho fa. La seua filmografia s’ha convertit així en un exemple de resistència i coherència artística davant la censura.
‘El globo blanco’ obri el programa
El cicle ha començat el dijous 17 de setembre a les 18.00 hores, amb la projecció d»El globo blanco’ (1995). Esta òpera prima de Panahi està coescrita amb el seu mestre Abbas Kiarostami i té com a protagonista una xiqueta de huit anys.
La xiqueta somia tindre un peix daurat per a la festa que marca l’inici de la primavera i convenç sa mare perquè li deixe els pocs diners que té per a comprar-lo. Quan ix sola als carrers abarrotats de la ciutat, perd els diners, i comença així un recorregut ple d’obstacles.
Este primer llargmetratge va guanyar el Premi Càmera d’Or a la millor òpera prima al Festival de Cannes. Sobre la pel·lícula, Panahi va assenyalar que ‘en un món en el qual les pel·lícules estan fetes amb milions de dòlars, nosaltres hem fet una pel·lícula sobre una xiqueta que vol comprar un peix per menys d’un dòlar’.
‘El espejo’ mostra la frontera entre ficció i realitat
La segona proposta del cicle és ‘El espejo’ (1997), que la Filmoteca ha programat el divendres 25 de setembre a les 18.00 hores i el dissabte 26 a les 20.15 hores. El film seguix una xiqueta de set anys amb el braç enguixat que ix de l’escola a Teheran i descobreix que sa mare no ha anat a buscar-la.
Decidida a tornar a casa pel seu compte, puja a un autobús i tracta de trobar el camí de tornada guiant-se només pels records visuals. La pel·lícula trenca de manera radical la barrera entre ficció i realitat i es convertix en un exercici de metaficció cinematogràfica.
El dimarts 29 de setembre a les 18.00 hores i el dimecres 30 a les 20.00 hores, la Filmoteca projecta ‘El círculo’. Este títol reuneix huit històries entrellaçades de dones iranianes que vaguen per Teheran i que es conten amb una estructura circular.
Algunes d’estes dones han sigut repudiades, altres acaben d’eixir de la presó i unes altres intenten simplement sobreviure. La necessitat de diners per a fugir les porta a prendre decisions extremes.
El jurat del Premi de la Crítica Internacional del Festival de Venècia va destacar ‘una imaginativa fusió entre fons i forma en el seu abordatge de la situació de la dona en una societat patriarcal’. A més, ‘El círculo’ va obtindre també el Lleó d’Or en el certamen italià.
El divendres 2 d’octubre a les 18.00 hores i el diumenge 4 a les 19.30 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘Crimson Gold’ (2003). El film està protagonitzat per Hussein, un veterà de guerra que treballa com a repartidor de pizzes a Teheran.
En els seus repartiments recorre els barris més adinerats i és testimoni de la gran bretxa econòmica i la corrupció sistèmica. La humiliació social i el rebuig que patix acabaran empenyent-lo a cometre un crim desesperat.
‘Crimson Gold’ va aconseguir el Premi del jurat en la secció Una Certa Mirada del Festival de Cannes. Amb este conjunt de projeccions, la Filmoteca Valenciana reafirma el seu compromís amb un cine d’autor que interpel·la l’espectador sobre les desigualtats i la llibertat creativa.
