La Filmoteca Valenciana ha posat en marxa la setzena Mostra de Cinema Romanés, que oferix cinc llargmetratges recents en sessió única fins al 29 de setembre. El cicle està organitzat en col·laboració amb l’Instituto Cultural Rumano de Madrid i l’Ambaixada de Romania.
La programació recull títols de joves directors que debuten amb el seu primer llargmetratge i també d’autors ja consolidats. Entre ells destaquen el veterà Stere Gulea i Radu Jude, considerat una de les figures centrals del cine romanés actual.
Estrena amb Stere Gulea i la família Moromete
El cicle ha començat el dimecres 16 de setembre, a les 20.00 hores, amb la projecció de ‘La familia Moromete 3: Padre e hijo’ (2024), de Stere Gulea. Abans de la sessió, el cònsol general de Romania a València, Bogdan Stănescu, i la directora de l’Instituto Cultural Rumano de Madrid, María Pop, han presentat tant el cicle com la pel·lícula. Els ha acompanyat el director adjunt d’Audiovisuales y Cinematografía de l’IVC, Luis Gosálbez.
La pel·lícula és la tercera entrega de la trilogia basada en la popular saga de novel·les de Marin Preda. A través d’esta família, Gulea repassa la història de Romania durant el segle XX. Les dos primeres parts es van rodar en 1988 i 2018.
En esta nova entrega, el protagonista Niculae Moromete viu aclaparat per una història d’amor turbulent amb una dona casada. A més, afronta una crisi de consciència política i la pèrdua de confiança en el gremi literari. La irrupció providencial d’una jove poeta li obri una eixida als seus dilemes professionals i personals i l’inspira a publicar una novel·la.
Humor negre i sàtira política amb Radu Jude
El diumenge 20 de setembre, a les 18.00 hores, està prevista la projecció de ‘Kontinental ’25’ (2025), escrita i dirigida per Radu Jude. El film s’ha rodat amb un iPhone 16 en només deu dies i ha obtingut l’Ós de Plata al Millor Guió en la Berlinale.
‘Kontinental ’25’ és una comèdia negra amb elements de sàtira política i drama. La pel·lícula examina la culpa i les contradiccions de la societat europea contemporània a través d’una crisi personal. La protagonista, Orsolya, és una agutzil de Cluj, la principal ciutat de Transilvània.
Un dia ha de desallotjar un home sense sostre que viu al soterrani d’un edifici. Però un suposat imprevist li genera un fort dilema moral que intentarà resoldre de la millor manera possible.
Thriller d’intel·ligència artificial i salut mental
El dimarts 22 de setembre, a les 20.00 hores, la Filmoteca projectarà ‘Clasat’ (2025), escrita i dirigida per Horia Cucuta i George ve Gänæaard. El film té com a protagonista principal un periodista que investiga una misteriosa empresa d’intel·ligència artificial després d’un incendi mortal.
En eixe foc ha perdut la vida l’empleat estrela de la companyia. A partir d’ahí, el periodista comença unes indagacions que el porten a descobrir una densa xarxa de secrets empresarials. La pel·lícula denuncia l’impacte perillós del programari d’IA en la salut mental dels treballadors.
El dijous 24 de setembre, a les 18.00 hores, arribarà el torn de ‘Catane’ (2025), òpera prima d’Ioana Mischie, que firma també el guió. Es tracta d’una comèdia costumista inspirada en fets reals.
En el poble de Catane, totes les cases han declarat tindre persones amb discapacitat. El pànic es generalitza quan els habitants reben l’avís que un equip d’inspectors de la Comissió per a les Persones amb Discapacitat viatja fins allí per a revisar la situació.
Sàtira social i romanticisme fosc per a tancar el cicle
La mostra es tancarà el dimarts 29 de setembre, a les 20.00 hores, amb ‘Sorella di clausura‘ (2025), tercer llargmetratge de l’actriu, directora i guionista sèrbia Ivana Mladenović, resident a Romania. El film es va estrenar en la secció oficial del Festival de Locarno.
‘Sorella di clausura’ és una comèdia romàntica de humor negre basada en el llibre autobiogràfic de la romana Liliana Pelici. La protagonista de la sàtira social és Stela, una jove que viu en una pobresa extrema.
Stela està obsessionada amb una antiga estrela del rock balcànic des que el va descobrir en la televisió iugoslava amb 12 anys. Decidida a conéixer el seu ídol, accepta l’ajuda d’una cantant pop i suposada amant del músic.
Esta artista s’interessa pels escrits de Stela, que naixen de les cartes que enviava al cantant com a fan durant l’adolescència. A partir d’eixa relació s’articula una història que combina crítica social, desig i humor negre, i que tanca la panoràmica de la mostra sobre el cinema romanés contemporani.
