La Vicepresidencia Tercera y Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación ha publicat la cartografia de les zones inundades a la Safor i la Marina Alta a través de la Dirección General de Urbanismo, Paisaje y Evaluación Ambiental. El document identifica els desbordaments dels dies 18 i 19 d’octubre durant la dana Adam. També delimita l’extensió de les àrees afectades i els calats assolits per l’aigua.
Els treballs tècnics del Servicio de Gestión de Riesgos en el Territorio han servit de base per a elaborar el mapa. L’equip ha inspeccionat el terreny i ha arreplegat dades sobre les marques de la inundació. Les ha identificades geogràficament en edificis, infraestructures i altres elements.
Les dades recopilades s’han incorporat a bases de dades geogràfiques juntament amb fotografies, ortoimatges i altres proves físiques. Estes evidències mostren l’altura que va assolir l’aigua durant l’episodi. Després, els tècnics han processat la informació amb ferramentes de sistemes d’informació geogràfica (SIG).
A partir d’este treball, s’han delimitat les àrees afectades pels desbordaments de diversos cursos d’aigua. Entre els principals figuren el río Girona, la Rambla de la Gallinera, el barranco de Alfadalí i el barranco de Sotaia. El mapa també inclou altres cursos menors de l’àmbit estudiat.
La cartografia representa les inundacions d’origen fluvial, provocades pel desbordament de rius i barrancs. Per això, no arreplega totes les zones que les pluges podrien haver afectat durant l’episodi.
Les inspeccions sobre el terreny han constatat que part de les inundacions tingueren un origen pluvial. L’acumulació d’aigua i l’escorrentia superficial es van produir per la intensitat de les precipitacions. En alguns punts, l’aigua va superar la capacitat de drenatge del terreny i de les infraestructures existents.
Distingir les inundacions fluvials de les pluvials permet avaluar el risc amb més precisió. Els dos fenòmens responen a processos hidrològics diferents i requerixen mesures específiques de planificació i gestió. Per tant, que una zona afectada no aparega en el mapa depén de l’abast concret del treball, centrat en els desbordaments dels cursos d’aigua.
L’estudi també ha analitzat els efectes sobre els cursos d’aigua, els barrancs, els sistemes de drenatge i altres elements hidràulics. L’anàlisi busca identificar canvis en la configuració, processos d’erosió, zones de sedimentació i alteracions de la capacitat de desguàs.
El mapa completa la informació disponible sobre l’episodi i permet contrastar-la amb la cartografia de perillositat existent. També oferix una base tècnica per a elaborar informes sobre inundabilitat i validar futurs models hidràulics de la zona. Esta informació pot orientar actuacions de prevenció i adaptació davant d’episodis extrems.
La cartografia es pot consultar en el visor de l’Institut Cartogràfic Valencià ( ICV ), a disposició de les administracions públiques, els professionals i la ciutadania. El visor facilita així l’accés a la informació per a conéixer i gestionar el risc d’inundació. També es pot consultar informació addicional sobre els treballs i l’abast del mapa.




