El festival Sagunt a Escena ha posat punt final a la programació de la seua 43a edició amb ‘Carrer 024’, l’últim espectacle de carrer de la coreògrafa alcoiana Sol Picó, que s’ha representat este 23 d’agost a les 19.30 hores a l’Antiga Moreria de Sagunt i que posa el focus en la soledat del segle XXI com una epidèmia silenciosa derivada de l’individualisme, la tecnologia i l’urbanisme modern.
El certamen, organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), en col·laboració amb la Diputació de València i l’Ajuntament de Sagunt, ha triat esta producció com a tancament simbòlic d’una edició marcada per la dansa i les arts escèniques al carrer.
En el seu trenté aniversari, la companyia de Sol Picó, Premi Nacional de Danza 2016, ha oferit a Sagunt una peça de gran format. Així, ha celebrat tres dècades de trajectòria escènica amb una proposta que combina risc físic, dramatúrgia visual i una reflexió directa sobre la desconnexió emocional en les ciutats actuals.
Una escalera d’avió al límit
‘Carrer 024’ està protagonitzada per cinc intèrprets que es mouen sense rumb clar sobre l’escena. Estes figures lluiten constantment per no llançar-se al buit des d’una escalera d’avió, en una imatge que simbolitza el límit entre la caiguda individual i el suport col·lectiu.
Mentrestant, altres actors de la companyia intenten retenir-les i evitar que facen el salt definitiu. D’esta manera, la peça mostra la tensió entre l’aïllament personal i la necessitat de comunitat, i convertix l’escalera en un símbol de frontera, perill i oportunitat de salvació.
L’altra cara de l’espectacle remet a l’univers pictòric del francés Henri Matisse. Sobre l’escenari apareix un quadre de grans dimensions, inspirat en ‘La Danse’, que es desplega com una abstracció coreogràfica en moviment.
Els cossos dels ballarins dibuixen formes que evoquen bellesa i harmonia i, al mateix temps, la necessitat d’acostament entre les persones. Cada figura humana funciona com un traç viu, que recrea la rotunditat cromàtica i la senzillesa aparent de l’obra original del pintor.
La peça culmina amb un cant al reencuentre, que busca reconnectar els intèrprets amb el col·lectiu. Així, el muntatge proposa que l’eixida a la soledat contemporània passa per recuperar espais compartits i vincles emocionals.
Una trajectòria marcada pel mestissatge
Sol Picó va fundar la seua companyia en 1994. Des d’aleshores, el seu treball s’ha inscrit en una línia de mestissatge escènic on interactuen diferents gèneres i llenguatges corporals.
La seua tècnica combina força, precisió i dinamisme, sempre amb creacions dinamitzades per l’humor. Eixe segell personal l’ha situat com una de les coreògrafes més reconegudes en l’escena contemporània, tant estatal com internacional.
Amb ‘Carrer 024’, la companyia recupera un tret fonamental del llenguatge que l’ha distingit en el panorama escènic internacional. Es tracta de l’ús de grans escenografies i posades en escena emotives, on la dansa més arriscada contrasta amb la rotunditat de grans estructures metàl·liques.
Esta combinació entre risc físic, dispositius escenogràfics de gran escala i humor ha tornat a situar Sol Picó en el centre de l’atenció del públic de Sagunt a Escena. L’espectacle sintetitza tres dècades d’investigació coreogràfica i tanca l’edició del festival amb una imatge clara: la soledat es combat des del moviment compartit i el reencuentre col·lectiu.
