El festival Sagunt a Escena ha anunciat que tancarà la programació de la seua 43a edició amb l’espectacle de carrer ‘Carrer 024’, de la coreògrafa alcoiana Sol Picó, que es representarà el 23 d’agost a les 19.30 hores a l’Antiga Moreria de Sagunt i oferirà una reflexió sobre la soledat contemporània i la necessitat de reencuentre col·lectiu.
El certamen, organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a través de l’IVC, en col·laboració amb la Diputació de València i l’Ajuntament de Sagunt, ha triat esta peça per a la clausura de l’edició d’enguany, en què la companyia de Sol Picó celebra també el seu trenté aniversari d’activitat escènica.
‘Carrer 024’ explora la soledat en el segle XXI com una epidèmia silenciosa. La peça posa el focus en com l’individualisme, l’ús intensiu de la tecnologia i un urbanisme cada volta més deshumanitzat poden afavorir l’aïllament personal, malgrat viure en ciutats plenes de gent i en un context de connectivitat constant.
Una escalera d’avió com a límit
La proposta presenta cinc intèrprets que es mouen sense rumb clar i que lluiten per no llançar-se al buit des d’una escalera d’avió. Mentres estes figures busquen una eixida a la seua situació, altres actors intenten agarrar-les i retenir-les, com una metàfora de les relacions que poden evitar que una persona caiga en l’abisme emocional.
Esta imatge central convertix l’escenografia en un element clau del relat escènic. L’escalera d’avió marca un punt de no retorn i funciona com a frontera física i simbòlica entre la renúncia i la possibilitat de continuar avançant, en un espai obert que es transforma en escenari dramàtic.
La segona cara de l’espectacle remet a l’univers pictòric de Henri Matisse. Sobre l’escenari emergix un quadre de grans dimensions inspirat en ‘La Danse’, que es converteix en una abstracció coreogràfica on els cossos dibuixen formes canviants.
Este dispositiu visual evoca la bellesa i l’harmonia com a contrapunt a la soledat inicial. A través del moviment, les ballarines i ballarins tracen figures que suggerixen la necessitat d’acostament entre les persones i la força del col·lectiu com a espai de cura compartida.
El muntatge culmina amb un cant al reencuentre. La companyia planteja un final que busca reconnectar el públic amb la idea de comunitat, després d’haver travessat escenes marcades per la fragilitat emocional i la desconnexió social.
Trenta anys de trajectòria escènica
La companyia de Sol Picó celebra enguany tres dècades des de la seua fundació en 1994. El seu treball s’ha caracteritzat per una línia de mestissatge escènic, on interactuen diversos gèneres i llenguatges, des de la dansa contemporània fins a elements més teatrals.
La creadora alcoiana, Premi Nacional de Danza 2016, ha construït un estil reconeixible que combina força física, precisió tècnica i un gran dinamisme. Les seues creacions solen estar dinamitzades per l’humor, que actua com a filtre per a abordar temes complexos sense perdre intensitat ni compromís amb el contingut.
Amb ‘Carrer 024’, la companyia recupera una característica fonamental del seu llenguatge escènic. El muntatge utilitza grans escenografies i apostes visuals potents, amb posades en escena emotives on la dansa més arriscada contrasta amb la presència contundent de grans estructures metàl·liques.
Esta combinació d’elements físics i emocionals reforça la sensació d’extrem en què es troben els personatges. Les estructures marquen límits, obstacles i zones de perill, mentres el moviment coreogràfic busca espais de llibertat i contacte humà, en sintonia amb el missatge de fons sobre la soledat i el desig de comunitat.
