La Generalitat ha concedit 549.653,92 euros a cinc municipis en risc de despoblament de la província d’Alacant per a recuperar patrimoni històric i renovar espais públics, amb l’objectiu de protegir estos béns i impulsar noves oportunitats econòmiques relacionades amb el turisme d’interior.
Les actuacions es desenvoluparan en els municipis de Benifallim, Alcoleja, Penàguila, Confrides i L’Orxa. Estes localitats tenen pocs habitants i una capacitat pressupostària limitada, fet que dificulta afrontar en solitari projectes de conservació del seu llegat arquitectònic i urbà.
Segons ha explicat la Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència, les ajudes s’emmarquen en l’estratègia autonòmica contra el despoblament. Esta línia aposta per millorar el patrimoni cultural, rehabilitar edificis emblemàtics i renovar espais d’ús ciutadà, per a reforçar la qualitat de vida i l’atractiu de les zones d’interior.
El director general d’Administració Local, José Antonio Redorat, ha subratllat que estes subvencions reflectixen el compromís de la Generalitat amb ‘els municipis amb menys habitants i, per tant, amb menor capacitat pressupostària’. Al mateix temps, ha remarcat que contribuïxen a ‘protegir un patrimoni històric que constituïx una part essencial de la identitat dels nostres pobles’.
Redorat també ha posat en valor que ‘la recuperació del patrimoni no sols garantix la conservació d’edificis i espais de gran valor cultural, sinó que també afavorix la dinamització econòmica dels municipis de l’interior en reforçar el seu atractiu turístic i generar noves oportunitats de desenvolupament’. Així, ha defensat la importància de vincular la preservació del llegat històric amb noves iniciatives locals.
Projectes en cada municipi
La línia de subvencions permet col·laborar amb els ajuntaments en la reparació, conservació, manteniment, restauració i rehabilitació de béns immobles amb valor històric, artístic o d’interés local. A més, també dona suport a actuacions d’adequació i renovació de béns i espais municipals d’accés o ús públic, com ara places o edificis consistorials.
En el cas de Benifallim, el municipi rep 42.740,52 euros per a la reparació i rehabilitació d’espais de l’edifici de l’Ajuntament. L’objectiu és millorar les condicions d’ús i la conservació d’un dels immobles públics més representatius de la localitat, que té un ús administratiu i simbòlic central per als veïns.
Alcoleja rep 149.999,14 euros per a la restauració i reparació dels danys estructurals de l’ermita de la Verge dels Desemparats de Beniafé. Es tracta d’una actuació dirigida a garantir la conservació d’este element patrimonial i a evitar el seu deteriorament, ja que presenta desperfectes que podrien agreujar-se si no s’intervenira a temps.
Pel que fa a Penàguila, el municipi compta amb una ajuda de 60.177,05 euros per a una intervenció qualificada d’urgent en la Casa Gran. El projecte inclou la reparació de cobertes, la instal·lació d’un sistema de protecció front a intrusions i el levantament geomètric de l’edifici, un pas previ necessari per a futures actuacions de rehabilitació més àmplies.
Confrides disposa de 149.338,83 euros per a la adequació i renovació de la plaça de l’Anoguer, situada en el nucli històric tradicional. Amb esta actuació es busca millorar un espai públic central i reforçar la seua integració en el conjunt urbà, de manera que es convertisca en un punt de trobada més accessible i atractiu per a residents i visitants.
Finalment, L’Orxa rep 147.398,38 euros per a la conservació i manteniment de l’església de Santa María Magdalena. Les obres es destinen a preservar un dels principals béns patrimonials del municipi, que té un ús religiós i cultural destacat i que funciona com a referent identitari per al conjunt de la població.
Amb estes intervencions, la Generalitat busca reforçar la capacitat dels xicotets municipis de l’interior per a conservar el seu patrimoni i, alhora, generar activitat al voltant d’ell. La millora d’edificis emblemàtics i espais públics pot atraure visitants, afavorir iniciatives turístiques i animar noves inversions locals, factors que contribuïxen a frenar la pèrdua de població en estes zones.
