El cultiu d’algarrobers en secà ha reforçat el seu suport públic gràcies a les ajudes de la PAC i a les línies per a agricultura ecològica que gestiona la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, que ha destacat el potencial d’esta espècie davant la sequera i el canvi climàtic.
La directora general de Producció Agrícola i Ramadera, Maria Àngels Ramón-Llin, ha subratllat que l’algarrobo en secà està inclòs en les ajudes directes de la PAC i té accés a les subvencions d’agricultura ecològica. Estes línies permeten donar continuïtat econòmica a un cultiu tradicionalment lligat a les comarques d’interior.
En el marc de la Sol·licitud Única de la PAC, l’algarrobo pot acollir-se a l’ajuda associada als productors de fruits secs en àrees amb risc de desertificació. A més, pot optar a la línia destinada a compromisos de gestió mediambiental en agricultura ecològica, sempre que complisca els requisits.
En l’última campanya s’han abonat 135.899 euros a productors d’algarrobo dins de la línia per a fruits secs. Estes ajudes han cobert una superfície de 2.211 hectàrees, fet que mostra l’arrelament d’este cultiu en zones amb risc de degradació del sòl.
Pel que fa a l’agricultura ecològica, la Conselleria ha concedit 70.650 euros a plantacions certificades d’algarrobers. Estes ajudes han arribat a 314 hectàrees, que combinen producció agrària amb pràctiques mediambientals més exigents.
Resiliència davant el canvi climàtic
Ramón-Llin ha participat en la inauguració d’una jornada sobre innovació i resiliència vinculades a l’algarroba. Durant la seua intervenció ha recordat que ‘poques espècies llenyoses mediterrànies resisteixen com l’algarrobo, un cultiu capaç de prosperar en sòls pobres, pedregosos o salins, amb escassíssimes necessitats de reg una vegada establit, i amb una tolerància a la sequera i a les temperatures extremes que el convertix en un aliat natural davant els escenaris de canvi de clima que ja estem vivint’.
Segons la directora general, ‘l’algarrobo forma part d’eixe mosaic de secà, junt amb l’olivera, l’ametler i la vinya, que definix el caràcter de bona part del nostre territori interior’. Ha afegit que, a més d’esta dimensió identitària, l’algarroba ‘és la resposta a dos reptes que no admeten espera: l’alimentació saludable i l’adaptació al canvi climàtic’.
Ramón-Llin ha recordat també el paper de les ajudes extraordinàries davant la sequera en cultius de secà. Ha explicat que, en els moments més durs, els productors valencians de fruits de clofolla com l’algarrobo, l’ametler o l’avellaner s’han beneficiat de les ajudes gestionades per la Conselleria en 2024.
Estes ajudes per sequera han suposat el pagament de 17.000.000 d’euros per a agricultura i ramaderia afectades. L’objectiu ha sigut compensar les pèrdues de rendiment i permetre que les explotacions continuen en actiu malgrat la falta de pluges.
‘Són instruments que hui existixen dins del marc de la Política Agrària Comuna, i que la Conselleria continuarà reivindicant i, allí on siga necessari, reforçant, perquè un cultiu amb tant a aportar al territori mereix un acompanyament a l’altura’, ha afirmat la directora general.
Valor nutricional de l’algarroba
La responsable de Producció Agrícola i Ramadera ha destacat també el valor nutricional del fruit de l’algarrobo. Ha assenyalat que l’algarroba és rica en fibra i en polifenols, components associats a una dieta saludable.
A més, conté un compost, el D-pinitol, que diversos estudis relacionen amb la millora de la sensibilitat a la insulina i del control de la glucosa. Per tant, pot tindre un paper rellevant en pautes alimentàries que busquen regular el sucre en sang.
L’algarroba aporta minerals com el calci, el magnesi i el potassi, absents o menys presents en altres productes dolços. No conté gluten, i tampoc cafeïna ni àcid oxàlic, per la qual cosa s’utilitza des de fa dècades com a substitut natural del cacau.
‘La comunitat científica continua confirmant allò que el món rural mediterrani va intuir sempre: que l’algarroba, tan humil en aparença, té molt a oferir a una alimentació més saludable i sostenible’, ha indicat Ramón-Llin.
Suport a la innovació i al projecte CERATOPIA
Durant la jornada, celebrada en la seu del IATA-CSIC, la directora general ha expressat el suport institucional a la innovació al voltant d’este cultiu. Ho ha fet en l’acte de presentació del Grup Operatiu CERATOPIA.
Este projecte està finançat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. Forma part del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 i integra diferents actors del món científic, forestal i agrari.
A la presentació han assistit la directora de l’IATA-CSIC, Amparo López, i l’alcaldessa d’Enguera i presidenta d’AMUFOR, Matilde Marín Palop. També hi han participat el director general d’Innovació, Juan José Cortez, i la representant del Fondo Español de Garantía Agraria, Silvia Capdevila.
El treball de CERATOPIA reunix àmbits com la restauració del territori, la prevenció d’incendis, la innovació alimentària i el desenvolupament rural. ‘Poques vegades un sol projecte aconseguix connectar tants objectius que, per a esta Conselleria, són prioritaris’, ha assegurat Ramón-Llin.
Segons s’ha explicat en la jornada, CERATOPIA no és només un projecte d’investigació, sinó un model replicable de desenvolupament rural. Connecta la gestió forestal, la innovació agroalimentària i la inclusió social, i posa al centre els territoris rurals mediterranis i les persones que hi viuen.
‘Projectes com CERATOPIA demostren que recuperar un arbre és, en realitat, recuperar molt més: paisatge, economia rural, salut i futur per als pobles que durant segles han viscut junt a l’algarrobo’, ha conclòs la directora general.
