Directius de les empreses públiques de vivenda del País Basc, Navarra i Melilla han visitat València esta setmana per a conéixer en detall el model pioner de contractació que impulsa la Generalitat per a construir vivenda protegida industrialitzada, amb processos adaptats a la Llei de Contractes del Sector Públic.
La directora general de l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVHA), Estefanía Martínez, ha sigut l’encarregada d’exposar la seua estratègia per a integrar la construcció industrialitzada en la contractació pública. Ho ha fet a partir de solucions jurídiques i tècniques dissenyades per a adaptar els requeriments de l’edificació modular a la normativa vigent.
A la jornada, organitzada per l’Asociación Española de Gestores Públicos de Vivienda y Suelo (AVS), han assistit responsables de tres empreses públiques de referència. Han estat presents el director de VISESA, societat pública de promoció de vivenda protegida en lloguer del País Basc, Carlos Quindós; el director gerent de NASUVINSA del Govern de Navarra, Javier Burón; i el gerent d’Emvismesa de Melilla, Enrique Javier Díez.
Tots ells s’han interessat per este model de contractació amb l’objectiu de valorar la seua possible aplicació en els seus territoris. La trobada ha servit també per a intercanviar experiències sobre la promoció de vivenda protegida mitjançant sistemes constructius avançats.
Martínez ha remarcat que la industrialització ‘no es reduïx a un canvi de tècnica constructiva, sinó que transforma profundament la localització del procés productiu, el control de l’obra, la certificació de fases i la gestió econòmica i de riscos’. La responsable de l’EVHA ha volgut subratllar així l’abast del canvi organitzatiu que comporta este sistema.
Com a exemple pràctic, ha detallat els expedients de les noves licitacions previstes en Silla i Carcaixent. Estes licitacions s’articulen en quatre lots diferenciats, que abasten el projecte, l’obra i la direcció facultativa, amb un termini global de 12 mesos, repartit en 12 setmanes per al projecte i nou mesos per a l’execució.
Claus del nou sistema de contractació
Durant la seua intervenció, Martínez ha desgranat les claus d’este model, pensat específicament per a encaixar l’edificació modular en la Llei de Contractes del Sector Públic. En primer lloc, ha destacat que la licitació conjunta de projecte i obra garantix la neutralitat tecnològica entre diferents sistemes constructius.
D’esta manera poden competir propostes en fusta, acer o sistemes de formigó en formats 2D i 3D, mentres l’administració fixa els requeriments funcionals i urbanístics. A més, el plec establix un grau mínim d’industrialització en estructura i façana, la qual cosa assegura un nivell homogeni d’innovació en totes les ofertes.
En l’apartat d’adjudicació, els plecs donen prioritat a la qualitat tècnica de les propostes i als terminis d’execució. Així, el sistema potencia solucions que combinen bon rendiment, rapidesa constructiva i garanties suficients, per damunt del criteri exclusiu del preu més baix.
Per a assegurar la independència en el control i la supervisió de la producció en fàbrica, la licitació separa en lots diferents l’execució del projecte i la direcció facultativa. Segons ha explicat Martínez, ‘gran part de l’edificació es trasllada a la planta industrial, per això el plec obliga la direcció facultativa a desplaçar-se als tallers per a supervisar de forma presencial la producció, el transport i el muntatge posterior en la parcel·la’.
Un altre element clau és el sistema de pagament. Els plecs establixen el pagament per fites de fabricació mitjançant l’abonament d’unitats terminades en taller, sempre condicionat a una taxació presencial de la direcció facultativa. Per a reforçar les garanties, s’exigix a l’empresa adjudicatària un aval bancari d’execució, que l’administració reté com a garantia pública fins a l’assemblatge final de cada mòdul en el terreny.
A més, el plec protegix el treball tècnic dels equips redactors del projecte. Ho fa en fixar els honoraris sobre el Pressupost d’Execució Material licitat, de manera que es blinden les tarifes professionals davant les baixes econòmiques en l’obra. Això impedix que la competència basada només en el preu acabe deteriorant la qualitat del disseny arquitectònic.
Marc normatiu i aportacions tècniques
La directora general de l’EVHA ha assenyalat que des de la Generalitat ‘hem hagut de construir un sistema contractual complet’ adaptat a este tipus de construcció. Per este motiu, considera que el sector públic ‘necessita un desenvolupament normatiu actualitzat que reconega expressament les peculiaritats de l’edificació industrialitzada’.
Martínez ha subratllat que ‘no hem rebaixat garanties, les hem adaptades a una altra forma de produir l’obra’. En la seua opinió, ‘el següent pas hauria de ser que la pròpia regulació reconeguera amb més claredat esta realitat, especialment la fabricació off-site, el seu control, la seua valoració, el seu pagament i les seues garanties’.
La sessió tècnica s’ha completat amb altres intervencions de perfil més especialitzat. El cap del Servici de Promoció i Conservació de l’EVHA, Carlos Llopis, ha detallat el contingut tècnic dels plecs i ha explicat com es concreten en cada fase del procés.
Per la seua banda, la directora de l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), Begoña Serrano, ha presentat el segell d’industrialització de vivenda de la Generalitat. Este distintiu identifica els projectes que complixen determinats estàndards d’industrialització, tant en els sistemes constructius com en els procediments de control i qualitat.
