La consellera de Serveis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha defensat que la salut mental és clau per al benestar i exigix una resposta coordinada, pròxima i centrada en la dignitat i els drets de cada persona, durant la clausura d’una jornada sobre atenció a persones amb problemes greus de salut mental en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
La jornada, organitzada per la Direcció General de les Persones amb Discapacitat, ha reunit professionals dels àmbits social i sanitari, representants d’entitats, persones usuàries i expertes. Al llarg del dia han compartit experiències i reflexions sobre els reptes actuals i les necessitats en l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus.
Albalat ha remarcat la importància de crear espais de trobada com este, que segons ha indicat ‘permeten escoltar, compartir coneixement i reforçar la col·laboració entre professionals, entitats i administracions per a continuar avançant en una atenció de qualitat’. Per a la consellera, estes jornades faciliten un treball conjunt més estable i efectiu.
Treball diari de professionals i entitats
En la seua intervenció, la titular de Serveis Socials ha posat en valor el treball que s’ha fet per a millorar l’atenció social a les persones amb problemes de salut mental. Ha destacat especialment la faena diària dels equips professionals i de les entitats del tercer sector, que acompanyen estes persones i també les seues famílies en processos sovint llargs i complexos.
La consellera ha subratllat que eixe acompanyament continuat resulta fonamental perquè les persones amb trastorns mentals greus mantinguen projectes de vida dignes i el màxim grau possible d’autonomia. A més, ha remarcat que este suport ajuda a alleujar la càrrega emocional i social que assumixen moltes famílies cuidadores.
Albalat també ha defensat que ‘hem de continuar parlant de salut mental amb naturalitat, ja que és un dels grans desafiaments de la nostra generació’. En este sentit, ha afegit que les persones han de poder parlar d’este tema ‘sense por, sense vergonya i sense estigmes’, perquè el silenci i la por a ser jutjat dificulten la sol·licitud d’ajuda.
Responsabilitat compartida en la cura de la salut mental
D’altra banda, la consellera ha afirmat que ‘cuidar la salut mental és protegir eixe espai de dignitat que cada persona porta dins’. Ha recordat que esta tasca ‘és una responsabilitat col·lectiva’, que implicaria tant les administracions com els professionals, les entitats i la societat en el seu conjunt.
Segons ha indicat Albalat, abordar la salut mental de manera integral suposa tindre en compte no sols l’atenció especialitzada, sinó també els factors socials, comunitaris i familiars que afecten el benestar emocional. Per això ha defensat respostes coordinades entre sistemes i recursos diversos.
El programa de la jornada ha inclòs una conferència de la psiquiatra María Huertas Zarco, que ha abordat aspectes especialitzats de l’atenció a la salut mental greu. A continuació s’han celebrat diverses taules redones dedicades a experiències desenvolupades en centres, servicis i programes específics.
En estes taules s’han presentat projectes orientats a millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes greus de salut mental, amb especial atenció al suport comunitari, l’acompanyament social i la participació activa de les persones usuàries. Les intervencions han permés visibilitzar models diversos d’atenció que ja funcionen al territori valencià.
La jornada s’ha completat amb diverses representacions teatrals vinculades al projecte comunitari Patchwork. Estes activitats escèniques han buscat donar veu a vivències relacionades amb la salut mental i afavorir una mirada més empàtica, allunyada de tòpics i estigmes, tant entre els professionals com entre les persones assistents.
