Les unitats de salut mental han atés durant 2025 un total de 231.803 persones en la Comunitat Valenciana, segons la Conselleria de Sanidad, que ha fet públiques estes dades amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre. Del conjunt de persones ateses, 131.560 han sigut dones i 100.243 hòmens.
Per províncies de residència, 117.375 de les persones ateses vivien en la província de València, que concentra així més de la mitat de l’activitat assistencial. A la província d’Alacant s’han registrat 82.456 pacients i a la de Castelló 31.659, mentres que altres 313 persones tenien la residència fora de la Comunitat Valenciana.
Més pes de la infància i l’adolescència
Les dades assistencials mostren un canvi progressiu en el perfil de les persones que necessiten atenció especialitzada en salut mental. Gana pes la infància i l’adolescència, que ja representen una part destacada del volum total.
En concret, al llarg de 2025 les unitats de salut mental d’adults i les d’infància i adolescència han atés 50.581 menors. Esta xifra suposa el 21% de totes les assistències registrades en estes consultes especialitzades.
El director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez Gálvez, ha explicat que ‘aproximadament una de cada cinc persones ateses és menor d’edat, per la qual cosa estem adaptant les respostes assistencials a les necessitats reals de la infància i l’adolescència’.
Segons ha detallat Pérez Gálvez, l’augment del pes assistencial de la infància i l’adolescència obliga a replantejar l’organització dels recursos. Per a ell, ‘la resposta no pot limitar-se a augmentar consultes i professionals. Necessitem distints nivells d’intensitat terapèutica, des de l’atenció ambulatòria fins als hospitals de dia i, quan siga necessari, unitats específiques d’hospitalització’.
Detecció precoç als centres educatius
Una altra línia d’actuació prioritària és la detecció precoç dels problemes de salut mental en edat escolar. Per a això, funcionen actualment 23 Unitats de Detecció Precoç de salut mental en l’àmbit educatiu, integrades en els servicis de Salut Mental dels departaments de salut.
Estes unitats treballen en coordinació amb els centres educatius i amb les Unitats de Salut Mental d’Infància i Adolescència. L’objectiu és identificar prompte situacions de risc o problemes emergents i derivar cada cas al recurs més adequat.
Entre l’any 2025 i el primer semestre de 2026, estes 23 unitats han atés 4.615 escolars. En este període han realitzat més de 20.000 intervencions, que inclouen valoracions, seguiments, coordinacions amb docents i actuacions amb famílies.
Participació de persones amb experiència viscuda
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, la Conselleria de Sanidad s’ha sumat al lema proposat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ‘Escuchemos a las personas con experiencia vivida: voces reales, cambio real’. D’esta manera, posa el focus en la participació activa de les persones afectades en els seus propis processos de recuperació i en la planificació dels servicis.
El director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez Gálvez, ha assenyalat que ‘una atenció centrada en la persona requerix incorporar també el coneixement de qui ha travessat un problema de salut mental i coneix de primera mà quines dificultats troba, quins suports resulten útils i quins elements poden afavorir la seua recuperació’.
Des de la Conselleria es recull esta perspectiva a través de la figura de la Persona amb Experiència Viscuda, un model d’acompanyament individualitzat entre iguals basat en les recomanacions de l’OMS. Estes persones aporten el seu testimoni i suport a altres usuaris, sempre de manera coordinada amb els equips professionals.
A més, existeix un programa de formació de pacients experts i diversos programes d’autoajuda que incorporen persones amb experiència viscuda prèviament formades. Segons Pérez Gálvez, ‘l’experiència viscuda aporta un coneixement diferent i complementari al coneixement clínic. El suport entre iguals no substituïx els professionals sanitaris, sinó que incorpora una perspectiva que pot resultar especialment útil per a acompanyar processos de recuperació i afavorir l’autonomia’.
