La Generalitat ha defensat que cuidar la salut laboral és clau per a la competitivitat de les empreses valencianes, en un context on la incapacitat temporal ja ha suposat en 2024 la pèrdua d’entorn del 6 % de les jornades de treball i un impacte econòmic equivalent al 5,8 % del Producte Interior Brut (PIB).
El director general d’Economia, Fran Soria, ha assenyalat que la Generalitat considera la salut laboral ‘una inversió estratègica per a reforçar la competitivitat de les empreses i garantir la sostenibilitat de l’Estat del benestar’. Ho ha dit en la clausura de l’Assemblea General d’Umivale Activa, on ha traslladat el reconeixement del Consell a la faena que desenvolupa esta mútua.
Soria ha destacat el paper d’Umivale Activa com ‘un exemple de col·laboració entre institucions, empreses i treballadors per a avançar cap a un model productiu més fort, competitiu i humà’. Segons ha remarcat, este tipus d’aliances són fonamentals per a afrontar reptes com l’augment de l’absentisme i l’impacte creixent dels problemes de salut en el mercat laboral.
Impacte econòmic de l’absentisme laboral
Durant la seua intervenció, el director general ha valorat especialment l’estudi que Umivale Activa desenvolupa junt amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Ha considerat que este treball aporta ‘evidència rigorosa per a comprendre l’evolució de la incapacitat temporal i la sinistralitat laboral i facilitar la presa de decisions tant en l’àmbit públic com en el privat’.
Les dades d’este estudi indiquen que les jornades laborals perdudes per incapacitat temporal han arribat en 2024 a prop del 6 % del total. Este absentisme té un reflex directe en l’economia, amb un impacte estimat del 5,8 % del PIB. Per a Soria, són xifres que ‘interpel·len directament la competitivitat de la nostra economia, la sostenibilitat del sistema i la qualitat de l’ocupació’.
El responsable d’Economia ha explicat que l’augment de l’absentisme respon a una transformació profunda de la societat. Ha citat, entre altres factors, ‘l’envelliment de la població treballadora, l’evolució del mercat laboral, les condicions de treball i el pes creixent dels problemes de salut mental i de les patologies musculoesquelètiques’. Estos elements, ha indicat, obliguen a replantejar com es gestionen la salut i la prevenció en les empreses.
Tres prioritats per a reforçar la salut laboral
Davant d’esta realitat, Soria ha defensat la necessitat d’impulsar respostes estructurals i a llarg termini. En primer lloc, ha reclamat situar la salut laboral en el centre de l’agenda econòmica ‘no com un cost, sinó com una inversió estratègica’. Segons ha argumentat, invertir en prevenció i benestar laboral reduïx baixes, millora la productivitat i contribuïx a sostindre l’Estat del benestar.
En segon lloc, ha apostat per reforçar la col·laboració publicoprivada per a afrontar un repte que exigix la implicació conjunta d’administracions, empreses i agents socials. Ha assenyalat que mútues com Umivale Activa, junt amb centres d’investigació com l’Ivie, faciliten dades i eines per a dissenyar polítiques més eficients.
Finalment, el director general ha plantejat avançar cap a un nou model de gestió empresarial en què la prevenció, el benestar i el compromís formen part de la cultura organitzativa. Ha subratllat que no es tracta només de complir la normativa, sinó d’integrar la cura de la salut en totes les decisions internes, des del disseny dels llocs de treball fins als horaris o la gestió de la càrrega laboral.
Soria ha remarcat que la Comunitat Valenciana aspira a liderar ‘una agenda moderna de productivitat basada en el talent saludable‘. Ha expressat la convicció que la competitivitat actual depén cada vegada més de la capacitat de les organitzacions ‘per a cuidar, retindre i desenvolupar les persones’. En la seua opinió, les empreses que aposten pel benestar laboral estan millor posicionades per a atraure talent i adaptar-se als canvis.
Per a concloure, el director general d’Economia ha reiterat el compromís de la Generalitat de continuar treballant amb empreses, entitats i agents econòmics en la construcció d’entorns laborals més saludables. ‘Si volem una economia més forta, necessitem una societat més sana. I si volem una societat més sana, necessitem entorns de treball que cuiden, protegixen i motiven les persones’, ha afirmat.
