Una primera campanya arqueològica a l’Illa Grossa de les Columbretes ha identificat 44 elements d’interés patrimonial. Els treballs han revelat ceràmica del Ferro Antic, noves estructures històriques humanes i han revisat un antic enterrament medieval.
Esta intervenció l’ha impulsada el Servici d’Arqueologia de la Diputació de Castelló. Ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de les universitats de Barcelona i Jaume I, així com de l’empresa Estrats, Treballs d’Arqueologia, S. L. A més, la Generalitat, a través de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de la Reserva Natural de les Illes Columbretes, ha donat suport logístic i tècnic.
Ceràmica del Ferro Antic i restes medievals
Entre els descobriments més rellevants destaquen diversos fragments ceràmics atribuïts al Ferro Antic. Es datarien entre els segles VII i VI abans de Crist i reforcen la idea d’una ocupació molt primerenca de l’arxipèlag.
Els arqueòlegs han localitzat estos materials a l’extrem nord-oest del Promontori Sud. Estaven prop d’un sender amb escales tallades en la roca, un element que mostra l’aprofitament intensiu del relleu per part dels antics habitants. Ara, totes estes peces s’estan estudiant als laboratoris del Servici d’Arqueologia.
Estos vestigis aporten dades noves sobre la presència humana a les Columbretes durant la protohistòria. A més, la campanya ha permés georeferenciar i revisar l’abric on es va excavar un enterrament medieval en 1990, fet que actualitza la informació sobre aquell jaciment.
Els estudis d’aquella sepultura han sigut clau per a completar el relat històric de l’illa. Les anàlisis antropològiques, de carboni 14 i d’ADN han determinat que pertanyien a un hòmen d’entre 40 i 50 anys. Segons estos estudis, tindria possibles vincles amb activitats marineres i afinitats genètiques amb el Mediterrani central i oriental.
L’enterrament es va produir entre els anys 1041 i 1211 de la nostra era. Els resultats d’esta recerca s’han recollit en un article científic publicat al número 42 de la revista ‘Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló’. Així, les Columbretes es consoliden com un espai clau per a entendre les rutes i contactes mediterranis.
Coordinació institucional i protecció ambiental
La col·laboració de la Direcció General de Medi Natural i Animal i de l’equip de la Reserva Natural de les Illes Columbretes ha sigut fonamental. Estos equips han facilitat la logística i l’accessibilitat durant els treballs, en un entorn amb forts condicionants ambientals.
La planificació ha buscat en tot moment compatibilitzar la investigació científica amb la protecció de l’arxipèlag. Per això, totes les actuacions han comptat amb l’autorització de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura. Estes garanties són especialment importants en una reserva natural tan sensible.
Tecnologia digital per a superar les dificultats del terreny
La investigació ha combinat prospeccions terrestres tradicionals amb ferramentes digitals avançades. Esta estratègia ha permés superar les dificultats d’accés i la densa coberta vegetal de l’illa, que limita la visibilitat directa del terreny.
Per a això, s’han utilitzat dades obtingudes mitjançant vols de dron amb sensor LiDAR. Estos vols els han facilitat la Conselleria i l’empresa Tragsa. A partir d’esta informació, els tècnics han elaborat 30 models fotogramètrics tridimensionals d’alta resolució, que representen amb detall la superfície.
En total, l’equip ha generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics. Tots estos materials conformen un gran arxiu digital d’uns 453 gigabytes, que servirà per a futures investigacions i per a monitorar l’estat de conservació dels elements documentats.
Esta metodologia ha permés documentar canals excavats en la roca i basses de decantació. També ha identificat aljubs per a l’aprofitament de l’aigua de pluja, construccions de pedra en sec, tancats i estructures ramaderes i agrícoles vinculades a antics pobladors i farers.
A més, s’han localitzat elements relacionats amb el patrimoni industrial i l’activitat del far. Entre ells destaquen restes d’una antiga escombrera, rajoles hidràuliques reutilitzades en les cobertes dels aljubs, escales històriques d’accés i noraes d’amarre dels pescadors.
Finalment, els investigadors han documentat dos elements de gravats rupestres prop del far. Estan formats per cassoletes i solcs de connexió, i afegixen un nou registre simbòlic i cultural al ric patrimoni de les Columbretes.
