Els parcs naturals de la Comunitat Valenciana s’han consolidat com a espais clau per a protegir la biodiversitat, impulsar el desenvolupament sostenible i combatre la despoblació en les zones rurals, segons ha destacat este dissabte el vicepresident tercer i conseller de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación, Vicente Martínez Mus, durant una jornada en Sueras dedicada al Parc Natural de la Serra d’Espadà.
Martínez Mus ha inaugurat en este municipi de la Plana Baixa el XXIII Encuentro de los Pueblos del Parque Natural de la Sierra de Espadán, una cita organitzada per la Generalitat junt amb l’Ajuntament de Suera i amb la col·laboració de la Universitat Jaume I.
Durant l’acte, el vicepresident ha posat en valor el paper d’estos espais protegits i ha remarcat que són, en paraules seues, ‘aliats fonamentals per a protegir la biodiversitat, fomentar el desenvolupament sostenible i revitalitzar les zones rurals, combatent la despoblació’.
A més, ha qualificat els parcs naturals com ‘autèntics tresors’ i un ‘imant per al turisme sostenible’, perquè generen oportunitats i activitat econòmica en els municipis del seu entorn, especialment en comarques d’interior amb risc de pèrdua de població.
Martínez Mus ha apuntat que durant 2025 més de 425.500 persones han visitat els parcs naturals de la Comunitat Valenciana, de les quals 14.600 ho han fet al de la Serra d’Espadà. Segons ha afirmat, ‘estes xifres evidencien la seua capacitat per a atraure visitants i generar activitat econòmica i oportunitats en els municipis’.
L’encontre ha reunit a Sueras veïns, associacions, entitats i iniciatives vinculades al Parc Natural, en una jornada centrada en la cultura, el patrimoni, la natura i la participació ciutadana al voltant d’Espadà.
Prevenció d’incendis i resposta local
La trobada ha servit també per a analitzar la prevenció dels incendis forestals i la capacitat dels municipis i de les comunitats locals per a organitzar-se abans, durant i després d’un incendi, especialment després del registrat este estiu a la Serra d’Espadà.
L’incendi, iniciat en la Vall d’Uixó, ha afectat més de 7.000 hectàrees en el cor del Parc Natural i a una vintena de municipis, entre ells Sueras, que va haver de ser desallotjat de manera preventiva.
El vicepresident ha explicat que la Generalitat manté actives les actuacions de recuperació en les zones afectades, amb treballs centrats inicialment en la seguretat, la millora dels accessos i la restauració ambiental. Els treballs postincendi van començar el passat 31 d’agost, amb una inversió inicial de 2,7 milions d’euros, i tindran continuïtat amb una segona fase enfocada en la regeneració del territori.
Martínez Mus ha incidit en ‘la importància de seguir avançant en prevenció, tant mitjançant la vigilància i la gestió forestal com a través de la implicació dels municipis i de les comunitats locals’.
Per a reforçar esta prevenció, la Generalitat ha ampliat la vigilància forestal amb 118 vigilants addicionals, que han acumulat més de 35.000 hores de faena, amb una inversió superior a 1,1 milions d’euros.
A més, el Consell impulsarà un Pla Integral de Reforestació i Recuperació Ambiental per a restaurar el paisatge afectat per l’incendi, recuperar la biodiversitat, consolidar els sòls i protegir els recursos hídrics de la zona.
Ajudes per a persones, sectors i municipis
D’altra banda, Martínez Mus ha recordat que la Generalitat ha mobilitzat 67 milions d’euros en ajudes directes dirigides a les persones i als sectors afectats per l’incendi, amb mesures orientades a vivenda, vehicles, autònoms, empreses, ocupació i sector agrari.
Estes ajudes inclouen, entre altres conceptes, 750 euros per a motocicletes i fins a 15.000 euros per a vehicles vinculats a una activitat econòmica, així com ajudes específiques per als sectors agrícola, ramader i forestal.
A esta quantia se sumen 50 milions d’euros en préstecs bonificats de l’IVF per a autònoms, empreses i iniciatives d’ocupació, amb l’objectiu de facilitar la reactivació econòmica dels territoris afectats.
Els municipis damnificats per l’incendi i les comunitats de regants disposen també de 200.000 euros per entitat per a actuacions urgents en infraestructures danyades, com ara camins, conduccions d’aigua o instal·lacions essencials per al desenvolupament de la vida diària i de les activitats productives.
