El Consell ha autoritzat este divendres la contractació de les obres del nou Hospital General de Castelló, amb una inversió de 474 milions d’euros, ha acordat demanar al Govern d’Espanya la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil per diversos incendis a Castelló i València, i ha ampliat la protecció ambiental en la Vega Baja.
El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha explicat que el nou hospital ‘forma part d’una política sanitària que es mesura en obres, inversió i nous servicis’. Segons ha detallat, des de l’inici de la legislatura la Generalitat ha finalitzat 36 actuacions sanitàries per un total de 156,5 milions d’euros.
A més, la Generalitat manté 16 actuacions sanitàries més en marxa, amb una inversió superior als 249 milions. Estes dades mostren, segons Barrachina, una continuïtat en les obres i en la modernització de la xarxa assistencial.
Un nou hospital amb set blocs i cinc anys d’obres
El nou Hospital General de Castelló estarà format per set blocs diferenciats. Inclourà un edifici d’hospitalització i UCI, un Centre d’Especialitats i un Centre d’Investigació Sanitària.
El projecte preveu també un aparcament subterrani amb 500 places. La nova infraestructura permetrà ampliar i modernitzar els servicis assistencials i tindrà un termini d’execució de cinc anys.
Segons ha recalcat el portaveu, l’objectiu és disposar d’un hospital més funcional i adaptat a les necessitats actuals. El conjunt del pla respon a la voluntat de reforçar els servicis públics sanitaris.
Petició de zona d’emergència per incendis
El Ple del Consell ha acordat demanar al Govern d’Espanya la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil. La sol·licitud afecta diversos municipis de les províncies de Castelló i València.
En concret, es demana incloure els municipis d’Azuébar, Catí, Segorbe, Sierra Engarcerán, Soneja i Tírig, a Castelló, i Gátova i El Saler, a València. Tots ells han patit incendis forestals durant els mesos de juliol i agost.
La Generalitat ja havia aprovat 67 milions d’euros per pal·liar els danys de l’incendi de Castelló del passat 25 de juliol. Posteriorment va afegir 1,17 milions per incorporar els municipis afectats pels incendis de Tírig i Segorbe.
Obres d’emergència al riu Magre a Utiel
El Consell també ha pres raó de les obres d’emergència al riu Magro al seu pas per Utiel, dotades amb 4,7 milions d’euros. L’objectiu és reparar els danys i adequar el llit després de la dana d’octubre de 2024.
La intervenció preveu recuperar la marge dreta del riu, augmentar la capacitat del curs i reduir el risc d’inundació del nucli urbà. Les obres responen als desperfectes provocats per la riuada en este tram.
Esta actuació forma part d’un pla de 46 milions d’euros que desenvolupa la Generalitat per actuar en caus urbans danyats per la dana. El programa inclou 45 actuacions repartides en 30 municipis.
En este context, Barrachina ha reclamat al Govern d’Espanya i a la Confederación Hidrográfica del Júcar que acceleren les obres pendents. Ha demanat prioritzar els treballs en caus i preses de competència estatal davant la proximitat de la temporada de pluges.
Nova figura de protecció per a la Serra d’Escalona
El Consell ha aprovat també la declaració del Parc Natural de la Sierra de Escalona i la Dehesa de Campoamor, a la comarca de la Vega Baja. El nou espai protegit se situa entre els termes municipals de Pilar de la Horadada, Orihuela i San Miguel de Salinas.
Amb esta decisió s’amplia la protecció del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una àrea amb un alt valor ambiental i amb presència de diverses espècies de fauna significativa.
En la zona habiten, entre altres, l’àguila perdiguera, l’àguila serpera, el mussol reial, el gat salvatge, la geneta i el teixó. A este valor natural se suma un important patrimoni arqueològic.
D’altra banda, el Consell ha adaptat les ajudes per recuperar el patrimoni cultural danyat per la dana. Estes ajudes, dotades amb quasi sis milions d’euros, s’han ajustat per facilitar-ne l’execució.
Ara es permeten pagaments parcials en funció de les actuacions justificades per les persones beneficiàries. El termini per presentar justificants es manté fins al pròxim 2 de novembre.
Debat sobre els terminis del Corredor Mediterrani
El portaveu del Consell s’ha referit també als nous terminis anunciats per a la finalització del Corredor Mediterrani. Ha recordat que, en setembre de 2018, l’aleshores ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anunciar a Barcelona que la connexió ferroviària estaria conclosa entre Algesires i els Pirineus en 2021.
Barrachina ha contraposat este compromís amb el calendari actual del ministre de Transports, Óscar Puente. Segons ha indicat, ara es fixa la conclusió de les obres, com a mínim, en 2028, amb trams que s’allargaran fins a 2029.
A més, el nou escenari situa Almería com a punt de partida, en lloc d’Algesires. Per al portaveu, això suposa un canvi en el traçat compromés inicialment.
‘És paradoxal que en huit anys el Govern de Pedro Sánchez haja perdut altres huit anys en la construcció del Corredor Mediterrani’, ha afirmat Barrachina. També ha incidit que, segons ell, ‘el nou horitzó retalla el recorregut compromés en 2018’.
