El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha defensat que la llengua valenciana és del poble que la parla i ha insistit que la seua protecció i normalització han de ser flexibles i pròximes a la ciutadania. Ho ha afirmat durant la presa de possessió de la nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), María Àngels Francés, en un acte on ha remarcat el paper de la institució com a espai de consens i de representació per a tots els valencianoparlants.
En la seua intervenció, el cap del Consell ha traslladat a Francés els seus millors desitjos per a esta nova etapa, de la qual espera que estiga marcada, en les seues paraules, ‘pel rigor acadèmic, la flexibilitat i la capacitat de construir ponts‘. Ha remarcat així la necessitat que l’Acadèmia combine solvència científica amb sensibilitat social i voluntat de diàleg.
Punt de trobada i rigor institucional
Pérez Llorca s’ha declarat ‘defensor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a part essencial de l’arquitectura institucional del nostre autogovern’. Segons ha explicat, considera que l’AVL ha de ser ‘un punt de trobada, un espai a on el coneixement, el respecte i la concòrdia han de servir perquè tots els valencianoparlants se senten representats i protegits’.
El president ha advertit que una institució ‘que no representa a tots, només dividix’, i ha vinculat esta idea amb la funció de l’Acadèmia. En este sentit, ha remarcat que l’AVL ‘ha de ser un punt de trobada que s’encarregue de custodiar i promoure la llengua valenciana, el nostre tresor més valuós’. Ha posat l’accent en la necessitat de cuidar la llengua com un element compartit i no com un factor de confrontació.
Segons el parer de Pérez Llorca, el valencià ‘és una llengua de cultura, ensenyança, creació, comunicació i convivència’. Per això, ha subratllat que es tracta ‘d’una llengua que pertany a tots, amb independència de les seues idees’. Ha insistit que l’ús social del valencià ha de sumar persones i no excloure ningú per motius ideològics.
Dades d alumnat i certificacions lingüístiques
El president ha aportat també dades sobre l’ús del valencià en l’àmbit educatiu. Ha recordat que prop de 305.000 alumnes de totes les etapes de l’ensenyança s’han matriculat este curs en línies en valencià. Estes xifres mostren, segons ha assenyalat, una aposta creixent per estudiar en la llengua pròpia.
A més, ha destacat que, des de l’entrada en vigor de la Llei de Llibertat Educativa, ja s’han expedit entorn de 292.000 certificacions de coneixement de la llengua als estudiants que complien els requisits acadèmics. Estes acreditacions reconeixen el nivell de valencià assolit per l’alumnat i reforcen el seu valor com a competència educativa i professional.
Part de la identitat i llengua d oportunitats
Pérez Llorca ha asseverat que ‘ningú pot dubtar que el valencià forma part de la nostra identitat com a poble’. No obstant això, ha advertit que ‘farem molt mal si convertim la llengua pròpia en un motiu de conflicte’. Ha apel·lat així a un ús integrador del valencià que evite polaritzacions innecessàries.
Segons ha indicat, ‘el repte del nostre temps no és confrontar identitats, sinó garantir que les noves generacions continuen considerant el valencià una llengua útil i oberta’. Ha relacionat este repte amb els canvis accelerats que provoca ‘una transformació tecnològica i digital’ que està modificant la forma com la societat es relaciona amb el llenguatge.
Per este motiu, el president ha recalcat la importància que l’AVL ‘continue sent una institució de referència, respectada per tots, flexible i pròxima als qui estimen el valencià’. Ha defensat que l’Acadèmia tinga capacitat d’adaptació als nous temps, però sense perdre ni el rigor ni la independència.
Durant el seu discurs, Pérez Llorca ha insistit que el valencià ha de ser el punt de trobada ‘que ens unix per damunt de les discrepàncies’. Al seu juí, l’Acadèmia ha d’exercir ‘eixe paper de referència amb rigor, independència, flexibilitat i diàleg’, per a garantir que totes les sensibilitats lingüístiques se senten escoltades.
En este context, ha demanat continuar treballant junts ‘amb vocació de diàleg i servici públic perquè el valencià siga una llengua de prestigi, de convivència, coneixement i oportunitats’. Ha defensat que la llengua valenciana ha de generar cohesió social i obrir portes en l’àmbit cultural, educatiu i laboral, especialment per a les noves generacions.
