Les empreses de la província d’Alacant han començat a incorporar la intel·ligència artificial als seus processos, però ho han fet d’una manera desigual i poc estructurada, segons el primer Baròmetre Sectorial de la Intel·ligència Artificial, que ha analitzat 211 companyies i que la Generalitat vol utilitzar com a punt de partida per a una estratègia compartida que augmente la productivitat i la competitivitat del teixit empresarial.
El secretari autonòmic d’Innovació, Eduardo Pascual, ha remarcat que cal avançar cap a una implantació més ordenada de la intel·ligència artificial en les empreses. Segons ha indicat, l’objectiu és convertir esta tecnologia en una palanca real de transformació, productivitat i competitivitat.
El baròmetre s’ha elaborat a partir de respostes d’empreses de la indústria, el comerç, el turisme, la construcció i els servicis avançats. L’estudi ofereix, segons Pascual, una primera radiografia del grau d’ús de la IA en el teixit productiu alacantí. A més, permet identificar els principals reptes que afronten les empreses en este procés d’adopció.
Implantació desigual i falta d’estratègia
El responsable d’Innovació ha explicat que el baròmetre mostra que la intel·ligència artificial ja està present en moltes empreses. No obstant això, la seua implantació continua sent desigual i poc estructurada. En nombrosos casos ha nascut més de la iniciativa individual de professionals que d’una estratègia formal definida per les organitzacions.
Pascual ha assenyalat també l’existència d’una bretxa a l’hora d’identificar, mesurar i prioritzar els casos d’ús que aporten un retorn empresarial clar. A més, ha destacat que els diferents sectors avancen a velocitats molt distintes en l’aplicació d’estes tecnologies.
‘El moment de l’especulació sobre la IA ha acabat i estem de ple en el moment de l’execució’, ha afirmat el secretari autonòmic. Segons ha precisat, el repte ara és ajudar les empreses a passar de la simple experimentació a una transformació integral dels seus processos.
Per a aconseguir-ho, Pascual ha posat el focus en diversos colls de botella que frenen la incorporació de la IA. Entre ells ha citat el talent disponible, la maduresa digital de les organitzacions, la governança de les dades i la ciberseguretat. Ha advertit, a més, que ‘no caben receptes úniques’ per davant de les diferents necessitats i ritmes de cada sector.
Com a exemple d’este enfocament, el secretari autonòmic ha destacat el projecte AIGUALERT. En esta iniciativa cooperen Vielca Ingenieros, la Universitat Politècnica de València (UPV), Sensing Tools i el Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE). L’objectiu és desenvolupar un sistema intel·ligent d’alerta hidrològica.
Esta solució combina sensors avançats de cabal, gemels digitals, predicció meteorològica i intel·ligència artificial. Amb estes ferramentes es busca millorar la presa de decisions i optimitzar els avisos a la població durant episodis de pluges torrencials extremes. El sistema incorpora també informació procedent de xarxes socials en temps real, cosa que amplia la capacitat de resposta davant situacions crítiques.
Per a Pascual, este projecte demostra el potencial de la col·laboració entre empreses, universitats i centres d’investigació. Segons ha defensat, esta cooperació permet convertir tecnologies avançades en solucions tangibles amb impacte social i econòmic.
Nous programes de suport a tecnologies digitals
El secretari autonòmic ha detallat que l’Administració autonòmica ha ampliat els instruments per a impulsar la digitalització empresarial i l’adopció de noves tecnologies. Entre estos instruments ha situat els programes PIDI STEP CV i PIDCOP STEP CV, dirigits respectivament a projectes individuals i a projectes en cooperació.
A més, s’ha posat en marxa la convocatòria de Proyectos Estratégicos en Colaboración STEP. Este programa pretén impulsar desenvolups de gran impacte i alta inversió. Els tres instruments inclouen entre els seus àmbits d’actuació les tecnologies digitals avançades i la intel·ligència artificial.
Segons Pascual, estes iniciatives estan alineades amb l’objectiu de reforçar les capacitats tecnològiques i l’autonomia estratègica europea. D’esta manera, les empreses poden accedir a recursos per a incorporar solucions de IA que milloren la seua competitivitat en mercats cada vegada més digitals.
El responsable d’Innovació ha incidit igualment en la importància del talent per a aprofitar les oportunitats que oferix la intel·ligència artificial. Ha recordat que les empreses compten amb diferents iniciatives per a reforçar l’especialització dels seus professionals en este camp.
En concret, ha citat una convocatòria d’accions de formació en intel·ligència artificial i innovació disruptiva. Estes accions es desenvolupen a través de col·legis professionals i associacions empresarials. També ha destacat un programa específic de capacitació per a pimes i empreses emergents.
Este programa abasta àmbits com la intel·ligència artificial, el big data, la ciberseguretat i el cloud computing. La red de Centres Europeus d’Empreses Innovadores (CEEI) s’encarrega de portar-lo avant. L’objectiu és que més empreses puguen integrar estes tecnologies en la seua gestió diària i en els seus models de negoci.
Cap a una Agenda IA Alicante compartida
Durant la jornada, el secretari autonòmic ha defensat que el Baròmetre ha d’anar més enllà d’una simple fotografia de la situació actual. Ha apostat per utilitzar les seues conclusions com a punt de partida per a una Agenda IA Alicante compartida entre empreses, universitats i administració.
En este sentit, ha recalcat que el principal repte és coordinar les capacitats i recursos existents. L’objectiu és que la intel·ligència artificial deixe de avançar mitjançant iniciatives aïllades i es convertisca en un element estratègic per al conjunt del teixit productiu.
‘El gran desafiament al qual ens enfrontem no és convéncer ningú de les virtuts de la intel·ligència artificial, sinó convertir este diagnòstic en una aliança permanent entre la iniciativa privada i les polítiques públiques’, ha conclòs Pascual.




