La Comunitat Valenciana ha concentrat el 65,6 % de les actuacions documentades a Espanya per recuperar flora amenaçada mitjançant reintroduccions, reforços o creació de noves poblacions. En total, en el conjunt de l’Estat s’han registrat 940 translocacions, de les quals més de 650 s’han dut a terme en territori valencià.
Estes dades provenen de la informació integrada a escala europea a través de les COST Actions, xarxes internacionals de cooperació científica i tecnològica impulsades pel programa europeu COST. Estes xarxes han permés arreplegar i estandarditzar dades aportades per bancs de germoplasma i institucions dedicades a la conservació vegetal.
El pes de la Comunitat Valenciana resulta especialment rellevant si es té en compte que només representa el 4,6 % de la superfície d’Espanya i el 0,2 % de la superfície europea. Este lideratge s’explica per les línies de treball de la Generalitat, que, a través del Servici de Vida Silvestre i Red Natura 2000 de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación, planifica, coordina i executa les actuacions de conservació de flora amenaçada al territori valencià.
Valor dels bancs de germoplasma
La comparació amb la resta d’Europa permet valorar el paper dels bancs de germoplasma com una ferramenta activa per recuperar espècies. Estes col·leccions també contribuïxen a afavorir l’adaptació de la flora al canvi climàtic, ja que garantixen la disponibilitat de material vegetal davant futurs impactes.
En este context, la conservació in situ, dins del seu hàbitat, i ex situ, en col·leccions fora del medi natural, permet salvaguardar la diversitat genètica de moltes espècies. Gràcies a això es reduïx el risc d’extinció i es facilita la restauració d’ecosistemes degradats.
Colonització assistida com a estratègia clau
Entre les translocacions fetes a la Comunitat Valenciana destaca la colonització assistida. Esta modalitat consistix a establir poblacions d’una espècie fora de l’àrea que ocupa actualment quan hi ha llocs adequats que poden afavorir la seua conservació i adaptació a noves condicions ambientals.
El territori valencià ha comptabilitzat 326 casos de colonització assistida, que representen el 52 % de les seues translocacions. A escala europea, la mitjana d’esta tècnica s’alça només fins al 17 %, fet que subratlla el pes específic del País Valencià en este àmbit.
Entre les experiències valencianes amb més projecció europea destaquen les actuacions amb Silene hifacensis i Cistus heterophyllus. Estes dues espècies amenaçades han sigut objecte de mesures de recuperació i restauració de poblacions, que s’han basat en l’ús de material conservat en bancs de germoplasma i en seguiments sobre el terreny.
Espanya, referent europeu en conservació vegetal
En un context marcat pel canvi climàtic, la pèrdua i fragmentació d’hàbitats i l’expansió d’espècies invasores, la conservació d’espècies amenaçades és un pilar per mantindre la biodiversitat. Les polítiques de conservació que combinen actuacions in situ i ex situ permeten protegir la diversitat genètica i reduir la probabilitat d’extinció d’espècies silvestres.
Els estudis situen Espanya com el principal referent europeu en conservació ex situ i en recuperació de flora silvestre. El país ocupa el primer lloc d’Europa en volum de germoplasma conservat, amb 38.406 mostres de llavors, denominades accesions, dipositades en bancs de germoplasma. Estes mostres corresponen a 4.685 tàxons, dels quals 781 figuren en la Llista Roja nacional, la xifra més alta entre 44 països analitzats a escala europea.
Estos resultats mostren la capacitat per connectar la conservació fora de l’hàbitat natural amb intervencions directes en el medi. L’objectiu és que les llavors i altres materials vegetals conservats no siguen només una reserva genètica. També es busquen com a recurs per recuperar poblacions i restaurar ecosistemes, especialment en zones molt alterades.
Reptes per a consolidar els avanços a llarg termini
Entre els reptes que es desprenen dels treballs científics figura la necessitat d’actualitzar l’avaluació de la qualitat de les col·leccions conservades. També es planteja reforçar el seguiment a llarg termini de les translocacions per comprovar-ne l’eficàcia real sobre el terreny.
A més, es veu necessari ampliar la diversitat genètica del material d’origen per fer les poblacions més resilients als canvis ambientals. Igualment, els estudis apunten a millorar la coordinació entre territoris per compartir informació i harmonitzar criteris tècnics.
L’experiència acumulada per la Comunitat Valenciana oferies una base molt valuosa per dissenyar estratègies a llarg termini en conservació vegetal. Esta trajectòria permet consolidar el territori com un referent en l’àmbit nacional i europeu i reforçar el seu paper en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat.
