Les universitats públiques de la Comunitat Valenciana disposaran en 2026 de 1.097 milions d’euros en transferències corrents de la Generalitat, la xifra més alta fins ara, segons ha anunciat el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, durant l’obertura del curs acadèmic 2026-27 de la Universitat Politècnica de València (UPV, on ha subratllat el ‘ferm compromís del Consell amb les universitats de la Comunitat Valenciana, amb la investigació, la innovació i el talent’.
Esta dotació s’inclou en el Pla Plurianual de Finançament 2026-2029, que es va signar per unanimitat en octubre de 2025 entre la Generalitat i les universitats públiques, un acord que, segons ha recordat Díez, ‘no s’aconseguia des de 2010 i constituïx el hit més rellevant de la legislatura en matèria universitària’, perquè dona estabilitat al sistema universitari valencià durant quatre anys.
Al marge d’estos 1.097 milions, la Generalitat sumarà enguany prop de 40 milions d’euros addicionals per a compensar la reducció dels preus públics acadèmics i per a la cofinançació, junt amb el Ministeri, del Programa María Goyri, que ha permés incorporar 707 professores i professors ajudants doctors a les universitats.
Més beques i primera matrícula gratuïta
Durant la seua intervenció, el vicepresident segon ha detallat les principals línies que impulsa el Consell per a consolidar el sistema universitari valencià, amb especial atenció a l’alumnat i a la igualtat d’oportunitats.
Entre estes mesures, ha destacat les noves ajudes Impuls Universitari, que tenen com a objectiu ‘fomentar la cultura de l’esforç i reduir l’abandó universitari, garantint la gratuïtat de la primera matrícula universitària a qui aprova íntegrament el primer curs de la carrera’. Estes ajudes estan dotades este curs amb 20 milions d’euros i preveuen prop de 20.000 possibles beneficiaris, ‘sense que l’estudiantat haja de realitzar cap tràmit’, ha remarcat.
Díez ha recordat també que, des del curs 2023-24, la Generalitat ‘ha congelat els preus públics i ha elevat un 67 % els recursos destinats a beques, superant en 2026 els 52 milions d’euros anuals’. Dins d’este reforç ha citat les beques Manuela Solís, que han passat de 4.000 a 6.000 beneficiaris de rendes baixes, la recuperació dels premis a l’excel·lència acadèmica i les beques GV-Talent.
Estratègia de ciència i innovació fins a 2030
En l’àmbit de la ciència i la investigació, el vicepresident ha explicat que la Generalitat ‘ha passat d’una suma de programes a una estratègia’, que es concretarà abans que acabe l’any en el Pla 2030 de Ciència, Innovació i Emprenedoria Científica de la Comunitat Valenciana.
En este context, ha avançat que enguany el pressupost en ciència i investigació ‘creix un 15 %, fins als 113 milions d’euros, amb una vintena de convocatòries competitives anuals i un calendari previsible’, fet que busca donar continuïtat als grups d’investigació i facilitar la planificació dels projectes.
Dins d’esta política s’inclou el programa ValER, dotat amb 17 milions d’euros fins a 2029, que permetrà contractar de manera permanent 30 investigadors distingits, i el ‘Pla GenT2, amb 19 milions d’euros anuals, que completa el cicle del talent amb estabilitzacions, doctorats industrials i contractes postdoctorals en empreses’.
A més, es reforcen les inversions en infraestructures d’I+D+i. Els pressupostos de 2026 destinen 12 milions d’euros per a edificis d’investigació, desenvolupament i innovació i altres 12 milions per a l’adquisició d’equipament científic. A esta quantia se suma la finançació per a les infraestructures científic-tècniques singulars, que es triplica enguany, i la participació en el programa europeu STEP, orientat a impulsar la creació de ‘spin-offs’ en tecnologies capdavanteres.
Orientació i inserció laboral
El vicepresident del Consell s’ha referit igualment a la Xarxa d’Educació Superior de la Comunitat Valenciana per a l’Ocupació, ‘un projecte que integrarà per primera vegada les universitats valencianes, les ensenyances artístiques superiors i els organismes d’ocupació i avaluació per a millorar l’orientació d’uns 200.000 estudiants i analitzar cada any la trajectòria de les 46.000 persones que es titulen’. Segons Díez, esta xarxa permetrà ajustar millor l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral.
Excellence i projecció internacional de la UPV
José Díez ha fet una menció especial al ‘prestigi inqüestionable’ que atribuïx a la UPV. Ha recordat que està ‘reconeguda a nivell internacional com l’única politècnica espanyola entre les 500 millors universitats del món segons el rànquing de Shanghái’. A més, ha subratllat que el Ranking Mundial de Universidades (THE) la reconeix com ‘la universitat espanyola amb més impacte social i econòmic’ i que el rànquing QS l’ha inclosa ‘per quinzé any consecutiu en el top 500 mundial’.
El vicepresident ha al·ludit igualment al nou campus de la UPV en la ciutat xinesa de Hangzhou, inaugurat el passat mes d’octubre, que oferix per al curs que comença quatre graus, sis màsters i quatre programes de doctorat impartits íntegrament en anglés.
‘Este avanç de la UPV en el continent asiàtic, junt amb l’aliança europea ENHANCE, situa la UPV, i amb ella la Comunitat Valenciana, en la primera línia de la internacionalització universitària‘, ha conclòs Díez, que ha emmarcat estes iniciatives en l’aposta del Consell per unir finançament estable, suport a l’estudiantat i impuls a la ciència i al talent investigador.
