La Filmoteca Valenciana ha programat per als dies 12 i 13 de setembre el documental ‘Una nit sense saber res’ (2021), de la cineasta índia Payal Kapadia, amb projeccions a les 18.00 i a les 20.00 hores respectivament.
La sessió permetrà vore per primera vegada en pantalla gran, dins de la programació estable, l’òpera prima amb què Kapadia ha obtingut el premi al Millor Documental en la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes en 2021. La pel·lícula arriba després que la Filmoteca d’Estiu haja exhibit enguany ‘La Luz que imaginamos’ (2025), segon llargmetratge de la directora, dins del cicle dedicat a les millors pel·lícules de 2025.
Una història d’amor i de lluita estudiantil
‘Una nit sense saber res’ conta una història d’amor prohibit entre dos jóvens de castes distintes. La directora combina realitat i ficció amb somnis i records, i convertix el relat íntim en un assaig fílmic de gran experimentació formal.
El film barreja materials molt diversos. Hi apareixen el to de diari íntim, la ficció, el document històric, les imatges d’arxiu i recursos propis del cinema experimental. El punt de partida són les cartes que una estudiant escriu al seu antic nòvio, junt amb altres documents personals com ara fotografies o retalls.
A partir d’este material dispers, Kapadia construïx una narració molt íntima que es veu sacsejada pels fets polítics i socials. En el relat pesen les marxes, les manifestacions i les protestes per la llibertat en diverses universitats índies en 2017, així com la repressió policial i l’empresonament de líders estudiantils.
El documental mostra com estos esdeveniments col·lectius entren en la vida privada de la parella protagonista. Així, la història sentimental es convertix també en un retrat de la Índia contemporània des del punt de vista del moviment estudiantil.
Lectura crítica de la Índia recent
Segons assenyala el crític Diego Lerer al blog de cine Micropsia, la proposta convida el públic a endinsar-se en els últims anys d’història d’eixe país complex i extens. Ho fa des de la mirada d’estudiants universitaris que han travessat anys difícils tant en l’àmbit personal com en el generacional.
Lerer definix la pel·lícula com ‘un testimoni elegant, refinat i poètic, però també directe i potent quan vol ser-ho, sobre “L”, sobre “K” i sobre un món que, al seu voltant, es torna cada vegada més dens, dramàtic i irreconeixible’. Amb eixa combinació de lirisme i contundència, ‘Una nit sense saber res’ es presenta com una de les obres documentals més destacades dels últims anys.
