Els lípids poden ajudar a explicar la progressió de l’estenosi aòrtica

Un estudi analitza els lípids sanguinis de pacients amb estenosi aòrtica per a comprendre com avança la malaltia i buscar possibles dianes terapèutiques.
Telegram AVNPress 450

El Servicio de Cardiología del Hospital General de Valencia ha estudiat els lípids de pacients amb estenosi aòrtica per a comprendre la progressió de la malaltia. El treball s’ha desenvolupat a València i busca aportar pistes per a futurs tractaments.

La investigació, anomenada LIPIDIEVA, ha generat sis comunicacions científiques. Dues s’han presentat en el congrés internacional TCT 2026 (Transcatheter Cardiovascular Therapeutics), celebrat a Califòrnia. Les altres quatre s’han presentat en el Congreso de la Sociedad Española de Cardiología.

El cap de la Unidad de Hemodinámica y Cardiología Intervencionista del Hospital General de Valencia, Alberto Berenguer, ha explicat: “el Servicio de Cardiología se ha encargado de la selección de los participantes, de realizar su seguimiento clínico durante dos años y de las pruebas complementarias, entre ellas los controles ecocardiográficos”.

Les mostres de sang s’han processat i custodiat de manera anonimitzada en el Biobanco de la Fundación de Investigación del Hospital General. Després del seguiment, s’han enviat a la unitat analítica del Instituto de Investigación Sanitaria La Fe. Allà s’han estudiat diferents espècies de lípids.

Canvis en el perfil lipídic

L’estenosi aòrtica és la malaltia de les vàlvules cardíaques més freqüent en els països desenvolupats. També és una de les principals causes de substitució d’una vàlvula cardíaca. La vàlvula aòrtica permet que la sang isca del cor cap a la resta de l’organisme.

Quan la vàlvula es calcifica i s’endureix, perd mobilitat i flexibilitat. Aleshores, no s’obri bé en cada batec i el cor ha de fer més esforç per a bombar la sang. Encara no es coneixen completament els mecanismes biològics que desencadenen la malaltia i en provoquen l’avanç.

L’estudi parteix de la hipòtesi que els lípids també intervenen en la inflamació, la fibrosi i la calcificació dels teixits. Estos processos estan relacionats amb el deteriorament de la vàlvula. L’equip ha utilitzat cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses, una tècnica que mesura centenars de lípids en una mostra de plasma.

Els resultats indiquen que, a mesura que avança la malaltia, disminuïxen fosfolípids que sostenen les membranes cel·lulars. Alhora, augmenten altres lípids que actuen com a missatgers dins de les cèl·lules, especialment el diacilglicerol i els lisofosfolípids.

Este patró s’associa amb una menor capacitat de regenerar les membranes i més estrès inflamatori i oxidatiu. La relació es manté independentment d’altres factors clínics, ecocardiogràfics i bioquímics. Entre estos factors figuren el colesterol i altres lípids mesurats habitualment en la pràctica clínica.

El perfil varia segons l’etapa de la malaltia. En les fases inicials, disminuïx la producció de diversos fosfolípids essencials i s’activen processos inflamatoris. En els casos greus, augmenten l’emmagatzematge de greix i la calcificació, coherents amb l’enduriment de la vàlvula.

Possibles aplicacions dels resultats

Els investigadors indiquen que LIPIDIEVA és un estudi pilot. Els resultats podrien ajudar a identificar marcadors sanguinis que anticipen l’evolució de la malaltia. També podrien assenyalar possibles dianes per a tractaments futurs.

Alberto Berenguer ha anunciat que pròximament començarà la segona fase, LIPIDIEVA2. El projecte ha guanyat el Premio al Mejor Proyecto de Investigación del Congreso Coronario y Estructural, CSC 2026, celebrat recentment a Madrid.

Sobre esta nova fase, l’especialista ha afirmat: “Queremos incluir más pacientes para confirmar los hallazgos previos y establecer si hay paralelismo entre los cambios del plasma y en válvulas aórticas originales explantadas. Pero sobre todo queremos analizar la influencia del dinamismo del perfil lipidómico y transcriptómico de las enzimas implicadas, así como de la existencia de señales radiológicas inaparentes”.

Més notícies