Les craneotomies en pacient despert del General de València superen ja el mig centenar

L’Hospital General de València ha superat el mig centenar de craneotomies en pacient despert des de 2014, amb un total de 53 intervencions de màxima complexitat en àrees cerebrals funcionals, i en l’últim any ha incorporat el servici de Rehabilitació al procediment per a millorar la recuperació funcional i reduir el risc de seqüeles.

La craneotomia en pacient despert és una tècnica neuroquirúrgica avançada per a abordar lesions cerebrals situades en zones que controlen funcions essencials. Estes àrees regulen el llenguatge, el moviment, la sensibilitat o capacitats superiors com la lectura i el càlcul.

Mentres el pacient roman conscient i col·labora amb l’equip mèdic, respon a exercicis que se li van plantejant durant l’operació. Així, els especialistes poden identificar i preservar les regions imprescindibles per a la comunicació i altres funcions executives, minimitzant el risc de seqüeles neurològiques permanents.

Segons ha explicat el cap de Neurocirurgia, José María Gallego, ‘si bé és una tècnica ja afiançada, els avanços actuals se centren en optimitzar la seua aplicació’. Gallego ha subratllat que ‘el secret està en la faena de l’equip multidisciplinar i el seu objectiu d’obtindre el millor tractament per a cada pacient’.

Coordinació entre especialitats

El servici de Neurocirurgia del General de València aplica esta tècnica en coordinació estreta amb la secció de Neurofisiologia i el servici d’Anestèsia i Reanimació des de 2014. En este període s’ha intervingut 53 persones amb esta modalitat, la qual cosa mostra una experiència acumulada creixent.

En l’últim any s’han realitzat huit operacions d’este tipus, per damunt de la mitjana anual de l’hospital, que se situa entorn de cinc intervencions. L’augment indica una consolidació de la tècnica i una major selecció de pacients candidats.

En 2025, el centre ha incorporat formalment el servici de Rehabilitació al procediment de craneotomia en pacient despert. L’objectiu és afegir qualitat de vida als pacients intervenits, amb una atenció encara més personalitzada.

La participació de Rehabilitació inclou una valoració prèvia al quiròfan i també durant la intervenció, quan és necessari. Després, assumix el seguiment postquirúrgic per a detectar prompte possibles dèficits i dissenyar estratègies de rehabilitació individualitzades.

D’esta manera, es pretén afavorir la millor recuperació funcional possible i reduir l’impacte de la cirurgia en la vida quotidiana del pacient. L’avaluació contínua ajuda a ajustar els exercicis i els objectius segons l’evolució de cada cas.

Esta tècnica exigix una coordinació molt estreta entre totes les especialitats implicades, des de la preparació fins a la fase final. També requerix un maneig molt precís de l’anestèsia, perquè el pacient es mantinga despert, confortable, col·laborador i sense dolor en els moments clau.

Gallego ha destacat que ‘els resultats que estem tenint són molt positius’. Segons ha indicat, ‘estem aconseguint llevar lesions, tant tumors com d’altres tipus, que en altres èpoques s’haurien considerat inoperables per afectar zones importantes del cervell’.

Paper clau de la Neurofisiologia

La cap de la secció de Neurofisiologia, Trinidad Blanco, ha remarcat el rol central de la monitorització durant la cirurgia. Ha assenyalat que, al quiròfan, la monitorització neurofisiològica intraoperatòria és essencial per a protegir les funcions motores i sensitives.

‘Mitjançant tècniques avançades de registre i estimulació cerebral, supervisem de forma contínua la integritat de les vies nervioses’, ha explicat Blanco. Este control permet detectar precoçment qualsevol alteració funcional i facilita la presa de decisions quirúrgiques en temps real.

Una altra funció clau de la Neurofisiologia en este abordatge és la valoració prequirúrgica individualitzada de cada pacient. Els neurofisiòlegs realitzen una avaluació prèvia exhaustiva per a establir una referència basal de possibles alteracions neurològiques.

Esta exploració s’adapta al perfil laboral, cultural i familiar de cada persona, per a crear un clima de confiança i col·laboració. A més, permet detectar dèficits de nova aparició durant la intervenció i actuar amb la màxima rapidesa.

En conjunt, la integració de Neurocirurgia, Neurofisiologia, Anestèsia i Rehabilitació ha reforçat el model de neurocirurgia del General de València. Este model està orientat a una cirurgia més precisa, segura i centrada en les necessitats de cada pacient.

Més noticies