La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha assegurat en els últims mesos la supervivència de 61 cries de tortuga d’estany nascudes al Marjal dels Moros, a Sagunt, gràcies a un programa de conservació considerat prioritari perquè l’espècie està catalogada en perill d’extinció des de finals del segle XX.
Els treballs els ha coordinat la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Generalitat i s’han executat a través de l’empresa pública Vaersa. Segons la Conselleria, estes actuacions han permés que el nombre d’exemplars augmente cada any. Al Marjal dels Moros, la taxa de supervivència de la tortuga d’estany ha passat de l’1 % al 40 % en els últims anys.
En 2009 només es va poder censar un exemplar d’esta espècie al marjal. Quinze anys després, ja s’han comptabilitzat 26 cries nascudes en este mateix espai protegit, cosa que evidencia una recuperació lenta però continuada de la població.
La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie autòctona, de gran longevitat, capaç de viure més de quaranta anys. No obstant això, patix diverses amenaces que posen en risc la seua continuïtat, sobretot en zones humides litorals com el Marjal dels Moros.
Entre els principals factors de risc destaquen la pèrdua d’hàbitat per alteracions del medi, la pressió dels depredadors naturals i l’impacte de les espècies exòtiques. Estos problemes es fan especialment crítics durant la temporada de reproducció, quan els ous i les cries resulten més vulnerables.
Protecció dels nius i cria controlada
Les Brigades de Red Natura 2000 s’encarreguen de localitzar i protegir els nius de tortuga d’estany al marjal. Per a això col·loquen gàbies de malla metàl·lica sobre els punts de posta i, una vegada han eixit les cries, les arrepleguen per a garantir-ne la supervivència inicial.
Les 61 cries rescatades han sigut traslladades a instal·lacions de Vaersa i a centres amb què la Conselleria manté convenis de col·laboració, com l’Oceanogràfic i Bioparc. En estos espais reben cures especialitzades i control veterinari durant aproximadament un any.
Quan els exemplars joves arriben a una grandària i un estat físic adequats, els tècnics els alliberen de nou en el seu hàbitat natural al Marjal dels Moros. D’esta manera es reduïx la mortalitat en les primeres etapes de vida, que és quan la tortuga d’estany resulta més vulnerable.
Localització de nius i control de depredadors
Durant els mesos de juny, juliol i agost, les brigades realitzen una prospecció intensiva per tot l’espai protegit per a buscar rastres de posta. Quan detecten un niu, el marquen i el cobrixen amb la gàbia de protecció per a impedir l’accés dels depredadors.
En el cas del Marjal dels Moros, el depredador natural més habitual dels nius és la rabosa. Este mamífer pot desenterrar els ous i alimentar-se’n, cosa que reduïx dràsticament l’èxit reproductor si no hi ha mesures de protecció.
A esta pressió natural se suma la presència de la tortuga americana (Trachemys scripta), una espècie exòtica invasora. Esta tortuga competix com la tortuga d’estany pels llocs de sol i pels recursos alimentaris disponibles, fet que empitjora encara més la situació de l’espècie autòctona.
Per este motiu, els equips de professionals de la Conselleria duen a terme també un control específic de la tortuga americana al marjal. L’objectiu és reduir-ne la presència i minimitzar-ne l’impacte sobre la fauna autòctona, especialment sobre la tortuga d’estany.
Seguiment científic i millora de l’hàbitat
El programa inclou igualment un seguiment científic continuat de la població de tortugues. Per a això s’instal·len trampes aquàtiques en diversos punts del Marjal dels Moros, que permeten capturar temporalment els exemplars que viuen en la zona.
Els tècnics examinen cada tortuga capturada per a comprovar-ne l’estat de salut i la grandària. Després li assignen o revisen el codi oficial que identifica cada exemplar al llarg dels anys, cosa que facilita un control rigorós de l’evolució de la població.
Els galàpags europeus, és a dir, les tortugues d’estany autòctones, es retornen al seu hàbitat natural una vegada completat l’examen. En canvi, els exemplars d’espècies exòtiques s’extreuen del medi per a evitar nous desequilibris ecològics.
Al llarg de tot l’any, les brigades també duen a terme treballs de desbrossament selectiu en les zones de posta. Estes actuacions busquen millorar l’hàbitat de la tortuga d’estany, façalitant la construcció de nius i la incubació, però sempre respecten els períodes de nidificació de les aus presents al marjal.
Gràcies a este conjunt d’accions coordinades, el Marjal dels Moros s’ha consolidat com una de les àrees clau per a la recuperació de la tortuga d’estany a la Comunitat Valenciana, amb una taxa de supervivència que s’ha multiplicat per quaranta en pocs anys.
