La Comunitat Valenciana i Andalusia han reclamat conjuntament al Govern d’Espanya que impulse davant la Unió Europea l’activació immediata de les clàusules de salvaguarda contra les importacions d’arròs procedents de Cambodja i Myanmar, per l’impacte greu que estan tenint sobre el sector productor.
La petició consta en una carta conjunta dirigida al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas. En este document, els dos governs autonòmics sol·liciten que s’usen ja els mecanismes excepcionals de defensa comercial, sense esperar a 2027, quan està previst que entre en vigor el nou sistema automàtic de salvaguarda.
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha defensat esta posició a Madrid. Ho ha fet en el marc dels consells consultius de Política Pesquera i Política Agrícola per a Assumptes Comunitaris que se celebren este dimecres en el ministeri.
Barrachina ha advertit que ‘les importacions en condicions preferencials estan provocant el desplom del mercat espanyol’. Per això ha defensat que ‘s’activen les clàusules de salvaguarda sense esperar que el perjudici per als productors siga encara major’.
Segons el conseller, ‘demanem al Govern d’Espanya que actue com el nostre representant davant Brussel·les’. Així, reclama que utilitze ‘els mecanismes que existixen per a frenar unes importacions que estan fent un dany enorme al sector arrosser’.
Mesures per a recuperar competitivitat en l’arròs
La carta conjunta planteja també altres mesures que la Comunitat Valenciana i Andalusia consideren necessàries per a recuperar competitivitat. Entre elles, Barrachina destaca un etiquetatge clar que identifique sempre el país d’origen de l’arròs que arriba al consumidor.
Els dos governs autonòmics demanen a més que als productes importats se’ls apliquen les mateixes exigències mediambientals, fitosanitàries i de seguretat alimentària que es demanen a la producció europea. Consideren que, sense esta igualtat de condicions, el sector productor queda en inferioritat i perd capacitat per a competir amb normalitat.
La carta reclama igualment més agilitat administrativa per a autoritzar tractaments fitosanitaris considerats imprescindibles. Afig també la necessitat d’impulsar l’ús de drons en la gestió dels arrossars, com a ferramenta per a millorar el control de plagues i l’eficiència dels tractaments.
Barrachina ha incidit de manera especial en la transparència per al consumidor i ha reclamat que les etiquetes permeten distingir amb claredat on s’ha produït realment l’arròs. ‘No és raonable que l’única referència geogràfica que trobe el consumidor siga “envasado en España” quan eixe producte pot no contindre ni un sol gra d’arròs espanyol’, ha afirmat.
El conseller ha demanat també una major capacitat de resposta davant les plagues i malalties que afecten el cultiu. En este sentit ha recordat les dificultats trobades durant esta campanya per a autoritzar determinats tractaments, i ha insistit que les autoritzacions necessàries s’han de tramitar amb molta més agilitat per a no posar en risc les collites.
Més dies de pesca i estabilitat per a la flota mediterrània
En el Consell Consultiu de Política Pesquera, Barrachina ha reiterat la posició que la Comunitat Valenciana ha defensat junt amb la resta de comunitats mediterrànies. L’objectiu és adaptar la regulació europea a les característiques específiques de la flota artesanal del Mediterrani.
El conseller ha reclamat que s’amplien els dies de pesca dels arrossegadors del Mediterrani. També ha demanat que les decisions que afecten la seua viabilitat deixen d’adoptar-se any rere any, cosa que obliga el sector a esperar fins a desembre per a saber en quines condicions podrà faenar l’exercici següent.
‘No podem jugar cada mes de desembre amb la viabilitat de les empreses pesqueres i amb la vida dels nostres pescadors’, ha assenyalat Barrachina. Segons ha dit, ‘necessiten més dies de pesca i un horitzó regulatori que els permeta saber amb temps quines seran les regles’.
La Generalitat ha mostrat el seu suport als avanços tractats junt amb el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis. L’objectiu d’eixos contactes és introduir més flexibilitat en la gestió del Mediterrani i adaptar la normativa comunitària a les singularitats de la seua flota.
Barrachina ha reclamat, a més, que les decisions sobre l’esforç pesquer es basen en l’evidència científica i en l’evolució real dels recursos. ‘Volem que la ciència siga la que determine les decisions i que els canvis tinguen estabilitat suficient perquè els pescadors puguen planificar el seu futur’, ha afirmat.
El conseller ha insistit que la protecció del Mediterrani ha de ser compatible amb la continuïtat d’una activitat econòmica i social lligada històricament als municipis costaners. Per això ha rebutjat que la resposta passe per continuar reduint la flota artesanal espanyola.
‘Protegir la mar i garantir el futur dels nostres pescadors són objectius compatibles’, ha conclòs Barrachina. ‘El que demanem és una regulació que entenga la realitat del Mediterrani i permeta que la nostra flota continue treballant’.
