La citricultura valenciana s’enfronta al repte d’augmentar la rendibilitat i la competitivitat sense perdre qualitat, segons ha remarcat hui la directora general de Producción Agrícola y Ganadera, Maria Àngels Ramón-Llin, en la inauguració del XV Congrés Citrícola de l’Horta Sud, celebrat a Picassent.
Ramón-Llin ha subratllat que ‘el gran repte de la nostra citricultura és aconseguir que les nostres explotacions siguen cada volta més rendibles, competitives i capaces d’adaptar-se a un entorn canviant, sense perdre la qualitat que caracteritza els nostres cítrics’.
La responsable autonòmica ha assegurat que la Conselleria de Agricultura, Agua, Ganadería y Pesca és molt conscient de la importància d’acompanyar el sector en esta transformació. Segons ha explicat, ‘la modernització de les nostres explotacions, la transferència de coneixement i la millora de l’eficiència productiva són elements fonamentals per a enfortir l’agricultura valenciana’.
Investigació i ajudes a la modernització
En este context, la directora general ha recordat el paper de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Ha mencionat diverses línies d’investigació obertes orientades a donar resposta als nous desafiaments del camp valencià.
Ramón-Llin ha destacat igualment que ‘romana oberta, fins al pròxim 19 d’octubre, la convocatòria d’ajudes destinades a la modernització de les explotacions agràries’. Estes ajudes inclouen, entre altres actuacions, inversions en innovació i tecnologia per a millorar l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions.
La directora general ha apuntat que estes inversions permetran introduir equipament més avançat, millorar processos i reduir costos. Així, els productors podran adaptar-se millor a un entorn de mercat canviant i cada vegada més exigent.
Desafiaments de la citricultura valenciana
El XV Congrés Citrícola de l’Horta Sud s’ha centrat enguany en la innovació tecnològica com a ferramenta per a garantir la competitivitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la citricultura. En este marc, Ramón-Llin ha enumerat alguns dels principals reptes que afronta el sector.
Entre ells ha citat ‘la disponibilitat de mà d’obra, la necessitat de millorar l’eficiència productiva, optimitzar l’ús dels recursos, respondre a les exigències sanitàries i mediambientals i competir en uns mercats cada volta més exigents’. Estes dificultats afecten tant xicotets productors com explotacions de major grandària.
Davant esta realitat, la directora general considera que la mecanització, l’automatització i la robòtica han d’estendre’s a totes les explotacions. Ha advertit que ja no poden quedar-se reservades exclusivament per a les grans finques, ja que el conjunt del sector necessita guanyar productivitat i reduir costos.
Ramón-Llin ha defensat que, perquè les noves tecnologies s’implanten realment al camp, és imprescindible la col·laboració. En este sentit, ha reclamat treball conjunt entre agricultors, empreses tecnològiques, cooperatives, centres d’investigació i administracions públiques.
Segons ha conclós la directora general, ‘hem de ser conscients que el futur de la citricultura dependrà, en bona mesura, de la nostra capacitat per a anticipar-nos als canvis, incorporar solucions útils i adaptar les nostres explotacions a noves formes de produir’. A parer seu, este procés d’adaptació determinarà la capacitat de la citricultura valenciana per a mantindre’s com a referent en qualitat i presència als mercats.
