L’exposició ‘Verse expuest_’ de l’artista valenciana Rocío Garriga ha arribat a la sala 1 del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), on es podrà visitar del 2 de juliol al 27 de setembre. La mostra parteix de la història dels zoològics bombardejats durant la II Guerra Mundial, en especial del Zoo de Hamburg, per reflexionar sobre la fragilitat compartida dels cossos animals i humans davant la violència i l’exposició a la mirada dels altres.
La proposta ha sigut presentada pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, junt amb la mateixa artista. Tots dos han explicat com la investigació de Garriga rescata episodis concrets de la guerra per convertir-los en preguntes obertes sobre el present.
Bugeda ha subratllat ‘la bellesa de les escultures de Rocío Garriga i la fragilitat dels materials emprats, com el cristall o el paper, front a la duresa del seu contingut’. També ha elogiat ‘la investigació realitzada per l’artista, qui ens acosta la història d’estos animals i ens planteja una pregunta: qui són els animals en eixe moment, els que promouen les guerres o els éssers vius als quals anomenem animals?’.
El director del Centre del Carme ha remarcat igualment ‘el diàleg entre passat i present i la capacitat de l’obra contemporània per portar-nos al present un succés tan tràgic com la II Guerra Mundial, de fa més de 80 anys, que per desgràcia continua vigent en les guerres actuals’.
Context i trajectòria del projecte
‘Verse expuest_’ forma part d’un projecte d’investigació a llarg termini que Garriga ha desenvolupat en diversos capítols al voltant de zoològics europeus afectats per la guerra. El primer va ser la mostra ‘La ley del espejo’ en 2018, centrada en el zoo de Varsòvia. Posteriorment, en 2023, va presentar ‘La doble imagen’, sobre la destrucció del zoo de Londres. Totes dues propostes es van exhibir a la Galería Freijo de Madrid.
El treball actual continua este recorregut al Centre del Carme amb el focus posat en els bombardejos sobre el zoo de Hamburg. A partir de documents històrics i obres contemporànies, la nova exposició enllaça memòria, violència i formes de mirar, i mostra com determinats relats del passat continuen interpel·lant el present.
Garriga ha explicat que ‘hi ha vides que són vulnerables o que es veuen sotmeses a forces que les excedixen, i hi ha violències que no necessiten tocar el cos per travessar-lo’. Per a ella, ‘quedar exposat també pot significar ser mesurat, classificat, vigilat o jutjat’. Per això, ha assenyalat que el projecte ‘intenta plantejar al mateix temps un espai d’atenció a la mirada i a les formes de mirar els altres’.
L’artista ha afegit que, per este motiu, ‘esta història no pertany únicament al passat, també parla d’un present en el qual cada volta més vides pareixen desenvolupar-se baix una mena d’exposició permanent’.
El zoo de Hamburg i les exposicions etnològiques
Quan va esclatar la guerra, el zoològic de Hamburg estava gestionat per una família que tenia el monopoli del comerç d’animals exòtics. A més, havien sigut pioners en les exposicions etnològiques, on també s’exhibien persones d’altres races i cultures entre finals del segle XIX i principis del XX.
Segons ha recordat Garriga, ‘es va arribar a exhibir famílies senceres, per exemple de sudanesos, que es mostraven amb la seua indumentària típica i exhibien els seus costums davant la mirada del món occidental’. Estes pràctiques evidencien, segons l’artista, una llarga tradició d’exposar cossos a la curiositat i al juí.
Durant la II Guerra Mundial es van bombardejar diversos zoològics com a forma d’instaurar el temor entre la població. No sols per la possible fuga d’animals considerats perillosos, sinó també com a arma simbòlica de destrucció d’uns espais d’oci molt populars en aquella època.
Obres, materials i jocs de doble mirada
L’exposició reuneix fotografies, documents i objectes originals que posen en context històric els fets i, alhora, dialoguen amb les nou escultures i instal·lacions creades per Rocío Garriga expressament per a esta mostra. Les peces combinen materials delicats com cristall, paper o vellut amb referències directes a la violència bèl·lica.
Moltes de les obres juguen amb una doble mirada. Segons l’angle des del qual s’observa, l’espectador pot vore imatges diferents, com una bandada d’aus o el vol dels bombarders durant la guerra. És el cas de la peça ‘Negro sobre blanco’ (2024-2026), realitzada en cristall de bòrax esmaltat i vellut teixit, que convertix el moviment en una imatge ambigua.
Entre les peces destacades figura també ‘The War in de Air’, una composició creada a partir de les pàgines de dos exemplars del llibre del mateix títol de H.G. Wells. Este text literari va anticipar la massacre aèria, però en la instal·lació les pàgines ja no es poden llegir, perquè han sigut intervingudes amb alumini.
Este material, utilitzat durant la guerra per burlar el radar enemic i cegar-lo, actua ací com una capa que impedeix la lectura. Per a Garriga, esta peça ‘em servix per pensar que les persones pareixem estar cegades, ja que no aprenem del passat i per això continuen succeint les guerres, es repetixen una i una altra volta’. Amb eixa mateixa idea de repetició naix la instal·lació ‘Boomerang’.
Memòria material de la guerra i imatges entrellaçades
La mostra inclou igualment un fragment original de metralla de la I Guerra Mundial que l’artista va adquirir en una subhasta. A partir d’este tros inicial, que ha sigut reproduït en milers de xicotets fragments, Garriga compon la forma d’una cinta de Möbius.
Sota el títol ‘La lluvia’, l’obra remet a una pluja infinita de metralla que no s’esgota, una imatge que condensa la persistència de la violència al llarg del temps. La figura de la cinta, sense principi ni final, reforça esta idea de cicle que es repetix.
La dualitat de la imatge apareix també a la instal·lació ‘Rorschach-Test’. En este cas, l’artista fragmenta fotografies d’animals i persones i les entrellaça mitjançant tires de paper que funcionen com barrots. El resultat és una superfície on no es distingix qui està realment engabiat, si els animals o les persones.
El recorregut es tanca com ‘The Sight’, dos fotografies d’animals del zoo impreses sobre un espill. El joc de llums, ombres i reflexos fa que l’espectador s’integre en la peça i en la reflexió de Rocío Garriga. Qui mira es veu, al mateix temps, mirat i exposat, i es convertix així en part de la història que l’exposició posa en qüestió.
